Les xarxes socials perpetuen la desigualtat?

Per a algunes persones, les xarxes socials no tenen importància. A d'altres les consumeixen del tot: són una catapulta cap a un pou d'ansietat, autolesió i depressió.

Tot i així, podem fer algunes generalitzacions sobre el seu impacte. Sabem que l'ús de les xarxes socials pot perjudicar la salut mental. Sabem que això afecta de manera desproporcionada els joves. I sabem que les noies, que utilitzen més les xarxes socials que els nois, es veuen afectades de manera desproporcionada.

Però l'ús de les xarxes socials també és diferent racialment i ètnicament, i hi ha molta menys discussió sobre això. Segons un nou estudi de Pew (fet als EUA), els adolescents negres i hispans de 13 a 17 anys passen molt més temps a la majoria de les aplicacions de xarxes socials que els seus companys blancs. Un terç dels adolescents hispans, per exemple, diuen que són "gairebé constantment" a TikTok, en comparació amb una cinquena part dels adolescents negres i una desena part dels adolescents blancs. Els percentatges també són més alts per als adolescents hispans (27%) i negres (23%) que són gairebé constantment a YouTube en comparació amb els adolescents blancs (9%); la mateixa tendència és vàlida per a Instagram.

En general, el 55% dels adolescents hispans i el 54% dels adolescents negres diuen estar onlinegairebé constantment, en comparació amb el 38% dels adolescents blancs. Un altre estudi diu que els nens negres i hispans d'entre 8 i 12 anys també utilitzen les xarxes socials més que els seus homòlegs blancs.

El que encara no entenem del tot és per què. Però és important discernir els motius d'aquestes diferències i explorar les seves implicacions, sobretot tenint en compte que les investigacions fetes sobre l'ús de les xarxes socials se centren gairebé exclusivament en adolescents blancs.

"Que aquests nens estiguin enganxats a un ordinador és preocupant -em va dir Amanda Calhoun, investigadora clínica del Yale Child Study Center que fa estudis sobre raça i mitjans digitals-. Però també ens hem de preguntar –va continuar– per què els atreuen tant les xarxes socials. ¿Són els missatges a les xarxes socials els que agreugen la depressió i l'ansietat, o la depressió i l'ansietat ja hi eren i les xarxes socials són una manera d'automedicar-se?"

Els nens negres i llatins utilitzen les xarxes socials de manera diferent als nens blancs, em va dir Linda Charmaraman, directora del Laboratori d'Investigació de Joves, Mitjans i Benestar dels Wellesley Centers for Women. "És culturalment més acceptable en els joves de famílies negres utilitzar la tecnologia per raons socials i acadèmiques en comparació amb les famílies blanques -va dir Charmaraman-. Els pares no es preocupen tant per això. No hi ha tanta vergonya al voltant del seu ús".

WhatsApp és més utilitzat pels adolescents hispans que per altres grups demogràfics de la mateixa edat. Els adolescents hispans també solen actuar com a "intermediaris digitals" per als seus pares, en el cas que no parlin bé l'anglès o tinguin habilitats digitals més pobres.

No és sorprenent que les disparitats en l'ús de les xarxes socials reflecteixin desigualtats en el món real. En gran part a causa dels nivells d'ingressos més baixos, els adolescents negres i hispans tenen menys probabilitats de tenir accés a banda ampla o a ordinadors a casa. Això fa que utilitzin de manera desproporcionada els seus telèfons intel·ligents, on tenen les aplicacions de les xarxes socials.

"Sabem de sobres que els joves de les comunitats minoritzades han de fer desplaçaments més llargs, tenen menys oportunitats per fer activitats extraescolars i menys recursos", em va dir Lucia Magis-Weinberg, professora adjunta de psicologia de la Universitat de Washington. És possible que no tinguin espais per passar l'estona amb seguretat i les xarxes socials són una opció més accessible. "Però ens hem de preguntar –va afegir Magis-Weinberg– què és el que l'ús de les xarxes socials està substituint".

La resposta, segons els experts, inclou la participació en esports, la socialització presencial, les activitats extraescolars, l'exploració a l'aire lliure, la lectura...

Considerem només la lectura, que també es correlaciona amb el benestar mental i el rendiment escolar. Segons l'informe de lectura infantil i familiar més recent de Scholastic, el percentatge de nens de 6 a 17 anys que llegeixen freqüentment per plaer es va reduir al 28% el 2022 (era del 37% el 2010). Aquestes xifres cauen precipitadament a mesura que els nens es fan grans. El 2022, el 46% dels nens de 6 a 8 anys llegien amb freqüència, en comparació amb només el 18% dels de 12 a 17 anys. I aquestes caigudes estan lligades a l'ús d'internet. Tot això planteja la possibilitat que les disparitats en l'ús d'internet puguin, al seu torn, intensificar les diferències existents en la lectura entre grups racials en adults. El temps mitjà diari dedicat a llegir per càpita per ètnia el 2022 va ser de 0,29 hores per als adults blancs, 0,12 per als adults negres i 0,10 per als hispans.

En altres paraules, un perill és que les xarxes socials no només reflecteixin les disparitats del món real, sinó que també les puguin agreujar.

Un ús més elevat de les xarxes socials per part dels joves negres i hispans "pot ajudar a perpetuar la desigualtat a la societat, perquè els nivells més alts d'ús de les xarxes socials entre els nens s'han relacionat de manera demostrable amb efectes adversos com la depressió i l'ansietat, el son inadequat, els trastorns alimentaris, la mala autoestima i una exposició més gran a l'assetjament online", em va dir Jim Steyer, fundador de Common Sense Media.

Com passa sovint, és probable que els nens més afectats siguin els menys equipats per afrontar-ne les conseqüències. Akeem Marsh, director mèdic de la Home of Integrated Behavioral Health de The New York Foundling, una agència de serveis socials, em va dir que entre els centenars de nens majoritàriament negres i hispans que veu de comunitats amb menys recursos, l'ús de les xarxes socials sol ser una preocupació principal. Els nens que les utilitzen sovint es mostren ansiosos i traumatitzats.

Els nens d'aquestes comunitats tenen poca cosa a favor seu, m'explicava Marsh. És molt possible que no tinguin accés a extraescolars. Sovint viuen en famílies monoparentals. No compten amb sistemes de suport. "Crec que a llarg termini veurem diferències reals en l'impacte de les xarxes".

Per entendre millor com podria ser aquest llarg termini, hauríem d'anar més enllà, investigar més. També necessitem més consciència de les disparitats i, molt probablement, actuar de pressa. El que no necessitem és una altra vegada adonar-nos de sobte –i tard– que alguna cosa hem fet molt, molt malament amb aquests infants, però que estàvem massa ocupats mirant cap a una altra banda.

Copyright The New York Times