No hi ha conversa de sobretaula o de porta d’escola en aquests temps de final de curs en què una mare o un pare preocupat no tregui el tema de l’ús continuat i excessiu que els seus fills fan de les xarxes socials. TikTok i Instagram ja apareixen com un membre més de la família, ocupant cada cop més espai i temps en les vides dels joves per desesperació, impotència i enuig dels seus progenitors.
Fins ara, el recurs més utilitzat per promoure un ús saludable i equilibrat de les xarxes socials ha estat apel·lar a la sensibilització, l’educació, el diàleg i la negociació amb els adolescents. La idea central ha estat sempre que és un tema de normes, de convivència i d’educació en bons hàbits. No obstant, la preocupació creixent i el fet que molts governs comencen tímidament a legislar i regular per protegir els menors en l’entorn digital, suggereixen que aquestes mesures són insuficients. No només es tracta de protegir la seva intimitat i integritat física, sinó també de defensar-los dels algoritmes que els mantenen enganxats a una pantalla, en un moment vital on és crucial dedicar temps a l’estudi, l’activitat física i la vida social activa. Què està passant que faci pensar que alguna cosa canviarà aviat? Creiem que hi ha tres factors diferents però relacionats.
El primer està relacionat amb l’Avantprojecte de Llei Orgànica per a la protecció dels menors en els entorns digitals, que no només fa èmfasi en la sensibilització i formació dels joves i els seus pares, sinó que també contempla regular característiques que fan que les xarxes socials captin l’atenció dels joves durant hores. Això inclou imposar obligacions a les grans operadores i influencers per garantir els drets dels joves, activar el control parental per defecte, prohibir sistemes de "caixes-regal" que utilitzen principis de reforçament variable, i obligar les corporacions a informar sobre els riscos de l’ús abusiu i els efectes nocius pel desenvolupament físic, mental i moral dels joves. Hi ha paral·lelismes amb la normativa europea sobre intel·ligència artificial que recentment va aprovar el Parlament Europeu, fent esment a la manipulació psicològica que es pot donar a través de la IA, la base dels algoritmes de les xarxes socials.
El segon factor és el moviment incessant, tant legal com mediàtic, als EUA, que inevitablement ens arribarà. Diversos estats, com el de Nova York, han denunciat les cinc principals xarxes socials per perjudicar la salut mental dels joves. Un article recent al New York Times, escrit pel màxim responsable de salut pública dels EUA, fa una crida a un treball col·laboratiu de tota la societat, i concreta mesures regulatives com ara etiquetes informatives en productes com xarxes socials i videojocs similars a les dels productes del tabac. Tot i que no són la solució definitiva a un problema complex i multifactorial, és un pas més que no fer res, indicant un rumb d’acció que va més enllà de les advertències habituals i busca modificar els usos i efectes negatius, com la sensació de malestar i fins de tot de soledat després d’estar en xarxes socials, observada pel mateix responsable de salut pública en reunions amb joves.
El tercer element que ens fa pensar que alguna cosa s’està movent en la relació entre aquestes grans corporacions i la societat és que sembla que les empreses comencen a tenir la sensació que la barra lliure que han tingut fins ara –quan qualsevol intent de regulació era vist com una ingerència injustificable– s'està acabant, i que aviat hauran de canviar com s’enfronten a una societat que cada cop està més sensibilitzada. Algunes han començat grans campanyes de comunicació informant sobre les mesures que adopten voluntàriament per protegir els més vulnerables. No són males notícies, però no ens poden distreure de la necessitat de regular (més i a més profunditat) el sector a nivell europeu i estatal. Si fem un paral·lelisme amb la regulació del tabac, on es regula no només la substància sinó també com i on es pot fumar, a quina edat, preus i etiquetat, queda clar que encara hi ha un llarg camí per recórrer en el món de les xarxes socials. Algú s’imagina que l’única acció preventiva amb relació al tabac fos senzillament fer campanyes demanant a la gent que no fumi perquè és dolent per la seva salut? Doncs bàsicament això és el que ha estat passant fins ara amb les xarxes socials, en què la responsabilitat de l’ús poc saludable ha caigut sempre a la banda dels usuaris i no s’ha tingut en compte que potser el «producte» també necessita una revisió.
Potser és un bon moment per seure i pensar, si és possible sense connexió però connectant.
