Instagram ha anunciat que activarà una funció que protegirà tots els menors de 18 anys de rebre fotografies de nus per evitar que siguin víctimes d’extorsions, entre altres objectius.
La notícia dona una idea dels nivells nauseabunds a què ha arribat el tràfic de fotos a la xarxa i de com viuen d’exposats els nostres fills. Si el nord-americà Neil Postman, teòric de la comunicació (i abans mestre de primària), ja va advertir fa més de 40 anys que la televisió estava provocant la desaparició de la infància, avui hauria escrit sobre la col·laboració de les xarxes en la iniciació a la corrupció de menors.
Però tot i comptant que els pares exerceixin un control de determinades aplicacions, el problema em sembla que és previ: a través de les xarxes, estem convidant la canalla a construir-se una imatge quan encara no s’han construït una personalitat. Els estem fent uns mestres en la importància de l’aparença per sobre del contingut. Estem desplaçant el valor de les persones cap al que semblen, com sembla que els va la vida i la puntuació que aquesta aparença té a les xarxes.
Estem estenent la consciència que hem de ser vistos i jutjats des de l’exterior virtual, i que la nota d’aquesta exhibició digital diària és el que determinarà el nostre valor real i, al final, la nostra felicitat. Amb les xarxes hem après a estar tot el dia emetent cap a l’exterior, a crear continguts sobre nosaltres mateixos, a donar senyals de vida sovint superficials però d’un gran efectisme. Per això més d’un menor que no sap que està desarmat per a aquesta batalla hi ha acabat entregant la seva intimitat.
