El xampú dels acampats
L'expresidenta del PP basc, María San Gil, va fer unes glorioses revelacions, dimarts, al programa de la Cóppulo. En un moment de sinceritat suprema va dir-permetin-me que no empobreixi la frase amb una traducció que sens dubte faria que se'n perdés el matís-això: " Los acampados són unos piojosos ". Es refería als indignats de Sant Sebastià.
Feia molt de temps que no sentia anomenar pollós a algú. El meu avi anomenava pollosos els hippies i, per extensió, els interns d'El Patriarca que hi havia al poble, que sortien a passejar de tant en tant com a part de la terapia desintoxicadora. Va ser molt comentat, per cert, l'episodi en què l'avi, al bar La Sala, cargolava una cigarreta de picadura i el fill d'un dels interns, que el va veure, va exclamar, dominat per la meravella: " Mira, papá… Un colega !" El meu avi coneixia els polls de primera mà, perquè va fer la guerra.
Ara, fins i tot els d'Intereconomía han fet seu el terme perroflauta per dirigir-se als acampats indignats . Però trobo que pollosos expressa molt bé el sentir dels observadors sensibles com la Maria San Gil. Jo aniria més enllà i començaria a fer córrer que les multinacionals farmacèutiques ja no van a les escoles a llançar polls per extendre'n la plaga, sinó que ara van a llançar-ne a les rastes i les crestes dels acampats.
