Llegeixo a l’ARA que la casa més cara de Catalunya està al mercat a un preu de 21 milions d’euros. Se sap, això, perquè s’anuncia al portal Idealista.com, que acaba de publicar el llistat de les cases més costoses d’Espanya. Acceptant que estic mossegant l’ham i que els del portal aquest es freguen les mans, hi entro i me la miro. “Té tres plantes i 1.450 metres quadrats construïts en una parcel·la de 2.350 m²”, hi diu. Ja són metres, esclar. El que hi visqui tindrà més de mil metres quadrats d’habitatge, ideal per no trobar-se mai amb cap familiar.
Entenc que és al barri de Pedralbes, i que en un barri com aquest una casa tan i tan gran ha de ser molt cara, sí, perquè el barri és dels més elegants de Barcelona. Però ja em dispensaran. Jo, si l’haig de comprar, regatejaré fins a aconseguir una bona rebaixa. Veuran per què: és d’un color crema tirant a os del caldo. Té una teulada a quatre aigües, i a dalt de tot (una decisió estètica molt estranya) hi ha l’antena parabòlica. El porxo està fet amb columnes rodones, molt de l’estil de l’ambulatori de Sant Kevin de Vallfosca, que el van construir l’any 2000, i té una retirada a la biblioteca de Vilavella d’Opencor (construïda el 1984). Hi ha una part de gespa ben cuidada i, al damunt, dues piscines, una de mitjana i una de més petita, que potser és la del servei (per no barrejar aigües). Hi ha uns quants arbres, però no semblen gens sans. Una de les palmeres té aquella malura de l’escarabat, que les torna seques (plantar palmeres, mala idea). S’acabarà morint.
No dic que no sigui meravellosa per a algun futbolista, esclar. Però si a mi me la fessin descriure diria –per entendre’ns– que és un d’aquells xalets d’urbanització com tants d’altres. Un com el que habitava la Rosa Peral, l’assassina de la Guàrdia Urbana, que vam veure tants cops per la tele, però amb jardiner.
