El ‘win-win’ de la premsa quan la realitat els contradiu

BarcelonaAh, aquells moments en què els mitjans no accepten que la realitat els contradigui. Avui porto dos retalls recents. Vozpópuli explica que Ramón Cotarelo -dels pocs intel·lectuals espanyols que defensen la independència catalana- va apadrinar la investidura de Salvador Giner com a honoris causa de la UNED. El mitjà comença perfilant Cotarelo a contrapèl: “El seu blog Palinuro sembla més aviat un diari del procés que cap altra cosa. Tanta és l’adhesió de Cotarelo a la causa secessionista que són habituals els seus viatges a la regió nord-oriental per donar suport a la causa”. I aquí ve el moment frustrant: “Atès el seu caràcter molts temien que aprofités l’acte per fer algun al·legat proindependentista, però, tot i així, amb la cua tallada, no el va fer en cap moment”. És a dir, que no va dir res, però li toca el rebre igual. Tot un win-win! Si ho fa, clatellada. Si no ho fa, dius que ho podria haver fet. Ho amaneixes amb un “molts temien” (qui? quants?) i llestos. Un exemple diferent. Expansión explica el creixement del PIB espanyol i ho desglossa per comunitats autònomes. Després d’haver anunciat les mil i una calamitats per culpa de l’independentisme resulta que a Catalunya el PIB comet la insolència de créixer i, a sobre, de fer-ho per sobre de la mitjana. Heus aquí com ho expliquen: “Tot i la crisi secessionista, Catalunya es va mantenir per sobre de la mitjana, amb un 3,3%”, “La crisi institucional motivada pel desafiament independentista no va evitar que la comunitat creixés en el quart trimestre”. En realitat, s’oposa creixement i independència sense justificar-ho amb cap argument comptable. És l’aplicació al periodisme econòmic d’aquell vell adagi que diu que era dimarts i, tanmateix, plovia.