Will, jo i en Dalmases

Reconec que jo, a desgrat meu, no soc imparcial, amb això del diputat Dalmases, perquè quan Will Smith va fotre-li un bolet a Chris Rock perquè havia fet una broma de mal gust sobre la seva dona, a la cerimònia dels Oscars, vaig pensar que jo hauria fet el mateix si algú s’hagués rigut d’alguna característica física dels meus estimats. En aquell moment, a Will Smith se’l va titllar de masclista perquè havia “defensat” la seva dona, com si ella en fos incapaç. Jo, un cop més, ho veia des de la meva baixa perspectiva individualista. Pensava que si Rock s’hagués rigut d’alguna característica física dels meus estimats també l’hauria estomacat. I, en fi, si s’hagués rigut d’alguna característica física meva, prudent com soc, no l’hauria estomacat en públic (per no fer-me veure) però l’hauria esperat a la sortida amb en Grenyes, que és un amic que tinc, que acaba de reinserir-se a la societat fa dos dies escassos.

Sense que es pugui comparar, llegim que el diputat Dalmases va “intimidar una periodista”, descontent per l’entrevista que la presentadora del programa, Cristina Puig, li havia fet a la presidenta Laura Borràs. Certifiquen que “va agafar-la del canell, va cridar-li i va colpejar el mobiliari”. Cridar, agafar algú pel canell o colpejar el mobiliari sempre és lleig, excepte si ets dalt d’un escenari i cantes punk. Però intimidar només ho entenc si és abans de l’entrevista. És lleig agafar algú del canell? Sí, però encara ho és més, posats a fer, mirar-s’ho sense fer res. És més lleig agafar pel canell una periodista que un periodista? I un periodista que un forner? Per a mi, no. És cert que colpejar el mobiliari de la zona de convidats de TV3 no té perdó de Déu, perquè està molt vellet, però no és menys cert que si li va fotre algun cop a una de les dues cafeteres que hi ha, potser va aconseguir que finalment en sortís cafè. I això és un mèrit. No cal fer-ne un afer.