Divendres a la nit el programa Equipo de investigación de La Sexta s’endinsava en el cas del ventríloc i productor José Luis Moreno per conèixer els detalls que envolten l’operació Titella, per la qual està en llibertat sota fiança de tres milions d’euros.
El programa arrencava amb la presentadora i locutora del programa, Glòria Serra, des de la mateixa porta de casa del ventríloc. La periodista enviava un missatge de veu a través del WhatsApp a José Luis Moreno convidant-lo a participar en el programa i fer unes declaracions. I, a continuació, ens posaven l’àudio retallat d’una resposta d’ell, a través del mateix sistema de missatgeria, en què deia que sabia que estaven fent aquest reportatge. Gràcies a l’edició de la imatge, ens feien creure que immediatament a continuació d’aquell intercanvi de missatges s’obria la porta de la finca. Feien creure a l’espectador que hi havia certa predisposició a parlar i servia d’esquer. Amb aquesta expectativa, inserien la careta del programa i començava el reportatge.
El programa viu més de construir una teatralitat i fabricar un suspens al voltant de la investigació que no pas d’un reporterisme ben fet. Si bé utilitzen el sumari per anar desglossant alguns dels aspectes clau del cas, el que fan és recrear un clima de misteri i d’investigació intrèpida. Els reporters es col·loquen dins d’un cotxe i amb càmera subjectiva baixen a trobar-se amb alguna persona vinculada amb Moreno per demanar-li una entrevista, o de cop un periodista que està assegut a la redacció exclama que ha rebut un missatge de mòbil d’un amic del ventríloc. Aleshores, en pantalla, ens reprodueixen el contingut d’aquests missatges.
Mentre investiguen el passat de Moreno, totes les consultes ens les mostren a través de missatges de WhatsApp o correus electrònics. Per exemple, contacten amb un hospital per saber si Moreno va treballar allà com a neurocirurgià. I una reportera situada davant de l’hospital fa que rep un whatsapp del departament de premsa del centre (o així és com tenen introduït el telèfon a l’agenda) que nega qualsevol relació professional amb el ventríloc.
Molts dels entrevistats anònims -ho són la majoria- fan declaracions també a través de missatges de veu, whatsapps o gravacions d’àudio, que aleshores sentim amb la veu distorsionada. Al final del programa, Glòria Serra conclou la investigació fent que intercanvia més missatges de veu amb Moreno des de davant de la porta de casa seva (o això ens fan creure), perquè, per la manera com està enregistrat, pot haver-se produït en qualsevol altre moment. La televisió no només s’ha convertit en un àmbit de precarietat, sinó que aquesta precarietat ha contribuït al falsejament dels processos periodístics, a la manca de rigor i a sistemes rudimentaris de contrastació molt dubtosos. La investigació és un teatret que en comptes de conclusions ofereix resums superficials per entretenir l’audiència.
