El 'western' que no us heu de perdre
L’ajudant de la cuinera del ranxo dels germans Burbank busca el conillet que en Peter ha portat a casa. Però el que veurem a continuació provocarà un gir inesperat que convertirà el western en intens, emocionant i ple de matisos. The power of the dog (El poder del perro) és l'excel·lent pel·lícula que ha escrit i dirigit Jane Campion i que trobareu a Netflix. Basada en la novel·la que Thomas Savage va publicar el 1967, el resultat fílmic demostra que un film sobre cowboys dirigit per una dona enriqueix el gènere clàssic i el fa evolucionar sense pervertir-lo. És una pel·lícula plena de tendresa i brutalitat a la vegada. El protagonista és Phil Burbank (Benedict Cumberbatch), un vaquer cruel i prepotent. La por que exerceix a la resta de personatges és el que mourà els fils de la història. El seu germà George (Jesse Plemons), un home bo i prudent, es casarà amb una dona vídua, la Rose (Kirsten Dunst). Ella i el seu fill, el sensible Peter (Kodi Smit-McPhee), aniran a viure al ranxo dels germans per començar una nova vida. Però el so del banjo d’en Phil es convertirà en el recordatori del seu domini en aquella llar prou acomodada al mig del no res. Només els plecs de les muntanyes Rocalloses coneixen els secrets de tot el que passa en aquell indret. Però el jove Peter demostrarà ser el millor en llegir tot allò que no es pot dir. En els westerns més clàssics, sovint eren els rols femenins els que determinaven l’acció que protagonitzaven els homes. Però, en aquest cas, The power of the dog ens mostrarà la cara B del western, on fins i tot veurem plorar els cowboys. Jane Campion intenta explicar tot allò que oculta la virilitat més tòpica del gènere cinematogràfic. La història ens parla de la dependència i rivalitat entre germans, de la manca d’afecte com a generadora d’un buit existencial, de l’agressivitat i la violència com a conseqüència d’aquest sentiment. També de la dificultat per expressar les emocions. Campion respecta la virtut dels westerns per emmarcar el paisatge, que és un personatge més i té un valor místic. L’ensenyarà amb majestuosos plans generals o enquadrant-los a través d’una finestra. El valor dels enquadraments té un pes específic en aquesta pel·lícula. The power of the dog està plena d’olors i de tacte. No es poden notar a través de la pantalla però la directora aconsegueix que els percebem. La pell tindrà un valor metafòric, com la barrera que separa tot el que és extern del que portem a dins. La necessitat de ser tocats, d’acariciar, d’abraçar, de percebre el tacte. Però també el lloc on romanen les cicatrius i s’obren les ferides. The power of the dog és un western ple de delicadesa i ferocitat a la vegada, i no necessàriament per una qüestió física sinó sobretot emocional. En aquesta pel·lícula el perill no prové de l’exterior sinó que és dins de casa. El ritme lent de la trama ens permet intuir lleugerament les intencions dels personatges i, alhora, atrapar-nos a la història. No us la perdeu, perquè un cop l’hàgiu vist us passareu uns quants dies pensant en el poder del gos.
