El ministre d'Educació no passarà a la història. Està acumulant punts per ser oblidat ràpidament. La seva contrareforma educativa ha tingut una única virtut: unir en contra seva la comunitat escolar i universitària, a més de l'oposició política. Tant a Espanya com sobretot a Catalunya. Neix, doncs, sense cap mena de consens i, per tant, amb data de caducitat. És el pitjor que li pot passar a una llei d'educació en un estat que, per desgràcia, està massa acostumat a constants i gens efectius canvis legals en aquest terreny.
Avui analitzem al diari els detalls sobre com desenvolupa els continguts curriculars d'història l'últim esborrany de decret de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce), a més de fixar-nos en el daltabaix que la norma suposa per a les humanitats en general i per a la filosofia en particular. L'obsessió de Wert per bastir un relat únic sobre la història d'Espanya per als alumnes de tot l'Estat -pensant sobretot, com s'ha encarregat de fer-nos saber, a "espanyolitzar" els nens catalans- l'ha portat a confegir un programa tan detallat i extens com esbiaixat. Un programa que, a més d'estar molt condicionat ideològicament, resulta inaplicable a la pràctica. Com denuncien mestres i historiadors, és anacrònic en l'enfocament pedagògic i adoctrinador en el vessant històric. No deixa marge per raonar ni als mestres ni als alumnes. No deixa marge a la diversitat cultural i nacional, és presentista i teleològic -Espanya ja existia a la Preshistòria-, margina descaradament realitats socials com el moviment obrer i maquilla la dictadura franquista. No és un programa d'història, sinó un exercici perillós de retorn al passat més ranci.
En realitat, aquest ús instrumental de la història, ben lluny de mostrar una sensibilitat pel coneixement i l'anàlisi del passat, denota exactament el contrari: un menysteniment pel pensament crític, per les humanitats en el seu conjunt. És una operació semblant a la que el Govern Balear ha utilitzat amb l'anglès, l'extensió del qual dins l'aula es fa més en funció de prendre terreny al català que no des d'un enfocament a favor de la llengua anglesa.