Vull entendre, molt fort, la Dolors Montserrat

Dolors Montserrat, a Brussel·les, es guanya el sou forçant que “la immersió lingüística catalana s'hagi discutit tres vegades, fins a aconseguir que –juntament amb la pressió de Vox i, principalment, de Ciutadans– s'enviï una missió de diputats comunitaris a les escoles de Catalunya”. Que bé. No m’ho voldria perdre. M’encantaria que els diputats en qüestió trepitgessin les nostres aules i assistissin a les nostres classes. Ara m’acabo de creuar pel carrer amb el professor de llatí de la meva filla, l’Àngel Martín. És el traductor, juntament amb Sergi Grau, d’Eros femeller, el llibre V de l’Antologia Palatina. Una meravella, agosaradíssima i irreverent, que recomano als senyors diputats en qüestió que llegeixin (si aconsegueixen que no els ofengui la temàtica, i la llengua romànica a la qual s’ha traduït del llatí, que és aquesta en què escric).

No voler la immersió lingüística és no voler, per exemple, que se salvin óssos polars, icebergs, el clima o qualsevol de les obres de Déu que es troben en perill d’extinció. És evident que per a segons quins polítics preservar és molt cansat. Preservar la llengua catalana és renunciar al còmode monolingüisme, preservar el clima és renunciar a les banyeres diàries i preservar els óssos polars és renunciar als abrics de pells. Una murga, nena.

Entenc els diputats de Vox i de Ciutadans, sobretot, que no tenen més remei que girar mitjons per poder cobrar el sou. Entenc que són els plate spinners del circ, han d’anar movent, movent, fins a l’eternitat, el pal o el plat els caurà al cap i els aixafarà. Els entenc com a Sísifs moderns (si se’m permet una cita que sense llegir els clàssics, dels quals venim, no s’entén). Però no entenc els del PP català, no els entenc de cap manera. No entenc que algú, vivint en terra d’óssos polars i sent un ós polar, vulgui condemnar a mort els óssos polars.