Vull ser 'broker'
Llegeixo que el noble fill del també noble (ho dic en sentit no figurat) duc de Feria, que és el de les comissions per les mascaretes de Madrid, li ha dit al jutge que és “broker de primeres matèries”. I quan l’home li ha demanat que “especifiqui més”, ho ha fet amb aquestes paraules: “Compravenda de mineria, alimentació, carn, pollastre, porc...” Deixem de banda la curiosa enumeració, que ve a indicar que la carn, el pollastre i el porc no són alimentació, perquè, si no, no ho enumeraria en la mateixa categoria, i que, al mateix temps, el pollastre i el porc no són carn. No sabem a quina mena de pollastres i porcs els feia de broker i, per tant, no podem saber si té tota la raó.
La qüestió és aquesta. Si el noi diu que és, posem per cas, intermediari, queda normal. “Soc intermediari de pollastres i porcs”, diu. I tu penses que bah, que vol dir que cobra una comissió, ara els compra ara els ven, però aquí el que s’eslloma és el pagès... En canvi, si en lloc de dir que és intermediari, una vulgaritat d’intermediari, et diu l’altra paraula, queda com un duc. “Soc broker de pollastres i porcs”. I què penses, tu? Doncs que la mare del Tano, broker de pollastres i porcs! I que deu anar a fer les transaccions amb ulleres fosques i un maletí ple de bitllets. I que els pollastres i els porcs, en veure’l arribar, deuen beneir la indústria càrnica que, almenys, els ha fet afrontar el terrible destí a mans d’un broker i no d’un intermediari. Ser broker és el que fa fi. Broker de bledes, broker de peres i pomes, broker d’escaroles i broker de coliflors. Broker de calçotets i calces, broker de xampús neutres, broker de neveres, rentadores i ferralla de segona mà. I broker, oh, sí, de mascaretes.
