A l’empresa pública que trepitjo de vegades, amb motiu del dia de les dones, o del vuit de març, o com se li vulgui dir, hi fan tot de tallers temàtics. Veig que envien la informació des del Departament d’Aprenentatge i Gestió del Coneixement, que no sé si deu tenir una seu física. Són tallers (el redactat no és meu) amb accions formatives d’igualtat i perspectiva de gènere. Cada dia descobreixo un departament diferent.
N’hi ha un d’exploració mamària i un altre que es diu “el repte del gènere”. És una “activitat gamificada” on es proposen “reptes per analitzar competències i coneixements entorn de la igualtat de gènere”. Hi ha “situacions de role playing, Trivial de preguntes, ruleta giratòria i proves sorpresa”. Si “gamificada” vol dir que serà com “jugant” potser prefereixo anar a picar pedra a Sibèria, però a mi no em feu cas, que no represento a ningú, ni vull que les dones cobrin el mateix que els homes (vull que cobrin molt més).
Em moro per participar en les situacions de role playing, i el Trivial de preguntes. Com seran? Què et preguntaran? I les proves sorpresa? En què consistiran? Haurem de participar juntament amb companys i companyes i imaginar i representar relacions tòxiques? Està bé que t’ensenyin a fer-te exploracions mamàries, però no diria que això hagi de fer-se amb motiu del vuit de març. Considero que altres exploracions (de pell, de pròstata, de cor...) són també molt importants per a dones i homes. Però de totes les propostes, que he copiat literalment, intentant de no autoimposar-me cap biaix, la que més m’agrada és la de la ruleta giratòria. Quantes ruletes ens deixen d’agradar per no posseir aquesta qualitat giravoltadora i ser, què sé jo?, tàctils. Sens dubte, a una ruleta li demano això.
