Vox ha de respondre (i el PP també)

Com va poder explicar –afortunadament– el mateix Aleix Vidal-Quadras, l'intent d'assassinat que va patir dijous “podia estar vinculat” amb les seves relacions amb l'oposició iraniana a l'exili. Ho hauran d'aclarir les investigacions policials, però sobre aquestes relacions, també Vidal-Quadras va fer públic ja fa temps que Vox s'havia fundat amb donatius per valor d'un milió d'euros del Consell Nacional de la Resistència de l'Iran (CNRI), un lobi de rics iranians a la diàspora, contraris al règim islamista de Teheran, que també hauria sufragat un 80% del cost de la campanya de Vox per a les eleccions europees de 2014. Vidal-Quadras presumia que aquesta generositat venia motivada per la seva excel·lent relació personal amb el CNRI durant la seva etapa com a eurodiputat, durant més de 18 anys. Vidal-Quadras va assistir, a París, a desenes d'actes del CNRI, juntament amb altres eurodiputats de diferents grups parlamentaris de Brussel·les, reunits en un grup que es feia dir Amics de l'Iran Lliure (semblant al Grup d'Amistat amb Qatar que tenia el nostrat José Ramón Bauzá: es tracta de grups d'eurodiputats que literalment venen la seva influència política a milionaris del Pròxim Orient, en operacions tan obscures com els interessos que les motiven). Vidal-Quadras també explicava que Santiago Abascal era coneixedor de la procedència iraniana de tots aquells diners, i que no tan sols no hi posava cap escrúpol, sinó que “li semblava molt bé”.

En un altre ordre de coses, Abascal proclamava fa uns dies que Espanya ha caigut en “una dictadura”, en referència a l'acord d'investidura entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont i, per extensió, amb els independentistes catalans. Era, per tant, del mateix parer que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, en la verinosa competició que mantenen els líders del nacionalisme espanyol de dreta per veure qui arriba més lluny pel que fa a excessos verbals.

Però abans d'això, Abascal havia cridat les forces i els cossos de seguretat de l'Estat a la insurrecció, en demanar a la policia que no complís “ordres il·legals”. Es referia a les suposades ordres (de Pedro Sánchez) que haurien motivat les càrregues contra les manifestacions no autoritzades de neofeixistes davant la seu del PSOE. No cal recordar que, al contrari d'això (haver cridat a la dissolució d'una manifestació), Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van patir dos anys de presó preventiva i van rebre una condemna de nou anys de presó del Tribunal Suprem.

És hora que Vox respongui dels dubtes que suscita el seu finançament. També de les seves proclames, tan contràries a la legalitat vigent com bona part de la seva actuació política a les comunitats autònomes –com el País Valencià o les Balears– on governa o té acords de govern amb el PP. I és hora, també, que el PP hagi de donar explicacions pel fet de tenir de soci un partit com aquest, amb el qual, a dia d'avui, decideix polítiques (la segregació d'alumnes per raó de llengua, entre d'altres) que vulneren estatuts d'autonomia o la mateixa Constitució.