Jo voto Fàcil

Que bé quan les coses són fàcils. Quan t'asseus a taula i els temes de conversa es van entrelligant com els espaguetis que t'estàs menjant. Quan les coses flueixen sense haver-les d'accelerar ni aturar i quan tot té un ritme intern que avança de manera natural, gairebé imperceptible. Les coses fàcils sempre acaben bé, perquè no generen expectativa ni decepció. Són fàcils, perquè són simples i són sinceres. Però el que és senzill també corre el risc de passar desapercebut, de ser tractat amb menyspreu i indiferència per la creença, errònia, que el que no costa esforç no té valor. No serà fins que ens falti la normalitat que ens adonarem que les coses fàcils són les més importants i alhora les més agradables.

No tots necessitem pujar muntanyes ni creuar mars per cercar la felicitat. N'hi ha que hem decidit que per ser feliços el millor és fer-ho fàcil. És simplificar, fluir, lliscar. I sí, potser per aconseguir-ho haurem de baixar una estona als inferns o fer veure que volem pels aires, però l'objectiu final serà tornar a posar els peus a terra i que tot hagi agafat una altra perspectiva. Tenir una mirada un xic infantil, un punt naïf. Una mirada tan pura com sigui possible. I amb aquesta mirada neta tornar a reivindicar sense vergonya paraules com clar , còmode , assequible . I també simple , evident , pur .

Hi ha dies que ja en tinc prou d'embarbussaments mentals, de composicions impossibles i de trencaclosques emocionals. Hi ha dies que envejo els nens que ho tenen tan clar que fa por i els vells que ja no es fan preguntes. Hi ha dies que només desitjo simplicitat i normalitat, sinceritat i una mica de silenci. Perquè al final no hi haurà més misteri que esbrinar com hem aconseguit passar unes quantes estones normals amb gent normal gaudint de coses normals. N'estic segura.