Què votarà Xi Jinping a les eleccions de Taiwan?

El 13 de gener del 2024 hi haurà eleccions presidencials a Taiwan. Tot i que podria semblar que parlem d'uns comicis remots que no ens han d'afectar gaire, el cert és que l'eco del seu resultat pot arribar a tenir repercussions globals. Encara falten mesos, i hi pot passar de tot. De moment, segons les enquestes, el que sembla més probable és que les torni a guanyar el candidat del DPP, el Partit Democràtic Progressista, el partit que ja fa vuit anys que és al poder, que està a favor de mantenir l'statu quo i que refusa que la República Popular de la Xina absorbeixi Taiwan (oficialment República de la Xina). 

Els taiwanesos podran dir a les urnes el que els sembli millor, però qui voldrà tenir-hi l'última paraula serà Xi Jinping. Tot fa preveure que una nova victòria sobiranista taiwanesa accentuaria el setge militar sobre l'illa. Ja fa uns quants cicles electorals que des de Pequín reiteren que els taiwanesos voten malament. Ara hi afegeixen que el candidat sobiranista (Lai Ching-te) és un irresponsable provocador. Aquesta és una cantarella que ja ressona mimèticament entre nosaltres, en nom de l'equanimitat, del pacifisme o de l'antiamericanisme. 

No hi fa res que les incursions xineses diàries dins de l'espai aeri o marítim taiwanès i les maniobres militars recurrents al voltant de l'illa (amb o sense pretext diplomàtic), ja faci anys que subratllin el gest de la possessió simbòlica, de l'assaig general i de la intimidació reiterada sobre els gairebé 30 milions de ciutadans d'un país que és independent de facto. La Guerra Freda ens va deixar dues Corees, dues Alemanyes i dues Xines. L'herència és especialment enverinada i complexa a l'Àsia Oriental.

Des que Xi Jinping va arribar al poder s'han capgirat les polítiques xineses en relació a Taiwan. Si abans l'ús de la força militar semblava tot just un artefacte retòric o de guerra psicològica, en els últims anys s'ha anat tornant una opció plausible. La urgència per absorbir Taiwan té tant a veure amb el gir autoritari i centralitzador del règim de Xi Jinping com amb la convicció que els taiwanesos no acceptaran mai de bon grat la reunificació si no s'hi veuen forçats.

De moment els candidats taiwanesos favorables a un horitzó de reunificació a mitjà o llarg termini, i a algun grau d'entesa i d'acomodació a les pretensions immediates de Pequín es troben dividits en diferents candidatures. Si al final ajunten forces, podrien arribar a recuperar el poder. Serien bones notícies per a Pequín, però res fa pensar que això hagi de refredar la seva pressa. En cap cas afluixarà la pressió. Pequín no pot deixar escapar la finestra d'oportunitat per forçar un procés d'integració econòmica i institucional de Taiwan accelerat i irreversible. Un procés que sens dubte a l'illa no seria gens plàcid. Només cal recordar en el que va passar quan l'any 2014 Pequín va estar a punt d'aconseguir que Taiwan acceptés d'entrar en una mena de mercat comú, amb una obertura gairebé total de la seva economia a la inversió xinesa: els mitjans de comunicació, l'educació, les energètiques, les telecomunicacions o la sanitat haurien quedat en mans de Pequín. La resposta popular va culminar amb una ocupació del Parlament de Taiwan que es va allargar mesos. Ara el preu s'ha apujat: les condicions que voldrà imposar Pequín implicarien molta més cessió de sobirania. La fórmula d'un país dos sistemes va caducar del tot amb les revoltes de Hong Kong del 2019.

Tenim una certa tendència a veure Taiwan tot just com l'escenari de confrontació en el tauler geopolític de la Xina i els EUA. Deixar fora de l'equació les opinions dels taiwanesos no és la millor manera d'intentar entendre el que hi passa. És cert que si mai Xi Jinping desencadena una aventura bèl·lica d'efectes i costos globals imprevisibles, s'hi barrejaran les conviccions patriòtiques amb l'ambició pel domini dels mars del sud i la reconfiguració de l'ordre mundial. Tampoc cal descartar que les turbulències internes (en l'economia o el lideratge) acabin sent realment la benzina que s'encengui en una devastadora fugida endavant com seria aquesta. Per més que ens vulgui alarmar la propaganda oficial xinesa i la claca internacional que s'hi mimetitza, els resultats de les eleccions taiwaneses del 13 de gener del 2024 serien si de cas tot just un pretext, tant si les guanyen els uns com els altres. El vot de Xi Jinping en aquestes eleccions taiwaneses va dins d'una urna on no hi pot entrar cap altre vot.