Votar les molles

Tots els que hem nascut més tard del 1960 no vam poder votar la Constitució espanyola perquè no teníem l'edat necessària. A tots els ciutadans que actualment tenen 51 anys o menys -i que en xifres globals és un nombre considerable- ningú mai ens ha demanat l'opinió sobre la Constitució del 1978, que és la màxima llei que ens regeix com a ciutadans espanyols. Això, per si sol, ja suposa un dèficit democràtic impensable en la majoria dels països de la UE. En lloc de voler corregir-ho i lluny de portar a la pràctica la democràcia participativa que tant prediquen, els dos grans partits espanyols s'han posat d'acord per modificar la Constitució en el temps de descompte i des dels despatxos, sense debat polític previ i sense demanar l'opinió de ningú: ni dels ciutadans ni de les autonomies.

Els catalans ens hem mirat històricament amb escepticisme i des de la distància qualsevol pacte PSOE-PP. Aquesta vegada, però, la reforma a quatre mans entre Zapatero i Rajoy pot acabar limitant encara més l'autogovern i el catalanisme s'ha mobilitzat en defensa de les competències del govern de Catalunya. Tot i que entenc que el catalanisme es mobilitzi i les xarxes so cials bullin amb el #jovullvotar, no comparteixo l'entusiasme que tenen tants ciutadans catalans per votar aquesta reforma que proposa el govern espanyol: estem demanant votar les molles en lloc d'exigir votar el pa sencer. Ha costat tant obrir el meló de la reforma constitucional que el fet que el Congrés espanyol es limiti a introduir el percentatge de PIB que ha de tenir el dèficit sembla una broma de mal gust, i més quan hi ha molts articles de la Constitució espanyola que, llegits i interpretats en ple segle XXI, no només són anacrònics sinó que provoquen vergonya aliena. Només cal agafar la carta magna i obrir-la per l'article 2: "La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols", o llegir l'article 8, que determina que l'exèrcit ha de servir per preservar aquesta Espanya unida: "Les Forces Armades, constituïdes per l'Exèrcit de Terra, l'Armada i l'Exèrcit de l'Aire, tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d'Espanya, defensar-ne la integritat territorial i l'ordenament constitucional."

Després de viure més de trenta anys enganyats acabem de descobrir que aquell text sagrat que semblava intocable, resulta que es pot canviar en quinze dies. Molt bé, doncs que es canviï de debò. Tindria sentit demanar votar en una reforma que, per exemple, fes avançar Espanya cap a l'estat plurinacional, pluricultural i plurilingüístic que va prometre Zapatero el 2004 per proposar la igualtat jurídica de les llengües oficials de l'Estat canviant l'article 3 ("el castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d'acord amb els seus estatuts"). O seria interessant votar si poguéssim eliminar la prohibició expressa de federació entre territoris (l'article 145.1: "En cap cas s'admetrà la federació de comunitats autònomes"). O debatre can viar l'article IX per permetre que les nacionalitats poguessin participar en el nomenament dels magistrats del Tribunal Constitucional. O si poguéssim modificar el mateix procediment de reforma constitucional (títol X) que marca que les comunitats autònomes només tenen el poder d'iniciar la reforma constitucio nal però que no poden intervenir en l'aprovació. O si, com ha proposat el Partit Nacionalista Basc, poguéssim introduir el dret a l'autodeterminació dels pobles reconegut per les Nacions Unides. O si poguéssim plantejar el debat de monarquia o república. O votar si, com ha proposat la Generalitat, poguéssim introduir un límit al dèficit fiscal de les autonomies, seguint el model alemany.

Però proposar tot això a l'Espanya actual és política-ficció; res de tot això no es debatrà. I per això aquesta reforma constitucional no canviarà absolutament res; Espanya continuarà sent la de sempre: inamovible, centralista i carca. Si ens criden a votar, que sigui per coses importants, per reformes de fons, estructurals. Per fer un pedaç d'urgència de cara a la galeria europea, francament, no cal que ens molestin i més val que aprofitem el temps, des del catalanisme, per dissenyar una Constitució pròpia com té qualsevol país normal de la UE. Així farem feina a l'espera de tenir la majoria social que estigui disposada a fer el pas, o a l'espera que els representants del principal partit polític català siguin prou valents per plantejar-s'ho.