Votar indepe
Si a mi em pregunten què vull per a les eleccions espanyoles, dic que vull que guanyin els indepes. Vull que el votant sobiranista guanyi, i ja entenc que això vol dir que són guanyadors els iguals que s’odien. Vull que hi hagi majoria d’independentistes, encara que no se sàpiga per a què.
Per quina raó? Per la mateixa raó que un votant socialista vota els socialistes, per la mateixa raó que un votant comunista vota els comunistes. Perquè sap que si els seus guanyen, potser la política que desitja no s’implantarà, però almenys evitarà que s’implanti la contrària. Per evitar que guanyin els fatxes, per evitar que guanyin els monàrquics, cal anar a votar els teus. Algú pot dir que la política no serveix per a res, algú pot dir que és igual votar un bloc que l’altre. Jo, fastiguejada per tots ells, pels tiets que troben que els fatxes fan política de l’odi i pels cunyats que troben que els d’esquerres fan política contra els homes heterosexuals, només dic que no. Que no és el mateix dreta teòrica que esquerra teòrica, que no és el mateix cunyadisme que tietisme. Que encara que, un cop més, haguem de demostrar ser uns herois, quan ells no ho són, de cap manera, val la pena votar indepe. No us dic quin indepe, prou pena em fa que no siguin una llista unitària. Votar indepe perquè no es pensin que no existim, perquè els foti moltíssim el que som, perquè puguin amoïnar-se pel problema català. Sí, sí, votar indepe, per la llengua, per la literatura, per la cuina, pel vi, per la pintura, per la música. Votar indepe, que es fotin moltíssim, que es desconcertin, que es quedin amb un pam de nas. Votar indepe, fortament.
