El vot de la dona (1917)
Serà aquesta l'única conquesta veritable que traurà la Humanitat d'aquesta guerra mundial en la que sembla que tots els homes s'empenyen en aniquilar-se?
El vot de la dona!
Per quins camins de sang, dol i sacrificis haurem aconseguit aquest dret que se'ns devia des de la primera legislació que va fer-se damunt la terra!
[...] En considerar més d'una vegada la ineptitud dels nostres governants, les petites i grans passions que els esclavitzen, la seva inconsciència, la seva falta d'idealitat i a voltes de civisme, he pensat amargament en el valor perdut d'aquelles dones que, posades en el seu lloc, haurien estat tan beneficioses.
[...] No crec que anessin més malament les coses en els municipis de la nostra pàtria, ni que ocorreguessin en ells més inconveniències, ni més injustícies [...]. Bé podria succeir que davant d'algunes dones de reconegut valer, els senyors edils -no sempre prou mesurats de llenguatge en la calor de llurs discussions- acabessin per adoptar unes formes més correctes.
[...] Hi ha algun exemple de que vagin pitjor que el nostre aquells estats que han reconegut a la dona el dret de votar? S'ha registrat alguna atzagaiada que obligués aquests països a retirar a la dona l'atorgament d'aquests drets?
Ja he citat Suècia i Noruega; podria fer-ho també amb Finlàndia i Dinamarca, així com alguns Estats de la Unió Americana, en què el vot de la dona és sols beneficiós. Però prefereixo constatar tan sols avui el que passà fa vint-i-tres anys a Austràlia, al ser-hi llavors atorgat el vot a la dona. Fou la seva primera tasca reglamentar el treball a domicili i els salaris o jornals femenins, el preu mínim dels quals és allà de 3 francs per 8 hores de treball.
Molt s'ha dit i pensat de les dones; moltíssim més mal se n'ha escrit encara... Però va arribant l'hora de la justícia als nostres drets, i l'avenir demostrarà als homes que necessiten a la dona per aconseguir aquella forma de govern ideal somiada per Plató en la seva República, això és: el govern dels bons pels millors.