Volen matar la Universitat (1979)
Tria J.M. CasasúsSón els anglesos els qui van encunyar la definició de monarquia com aquell sistema en què “el rei regna però no governa”. Aquest sistema és el que, dintre dels règims monàrquics del món, sembla l’únic viable, si més no a l’alçada de finals del segle XX. Aleshores ha d’haver un cap de govern que faci la tasca de governar. A l’Estat espanyol, que ha reemprès una vegada més una dinastia monàrquica, aquest és l’esperit que anima la corona. Molt bé. Però la dificultat és que el cap de govern tampoc no governa, perquè tota la seva energia és concentrada en fer possible un partit polític improvisat que a més tingui la majoria. No negarem els mèrits que això té, però el cert és que cal urgentment que algú governi. O, pel que fa a nosaltres, catalans dels Països Catalans, que ens deixen governar a nosaltres.
El senyor Suárez té dues grans pors: la seva incapacitat per a les llengües, i el seu desconeixement del tema econòmic. En qualsevol país, la suma d’errors que ha produït aquest darrer any el govern espanyol seria una clara sentència de mort política. El mal enfocament del tema autonòmic, el desgavell que han perpetrat amb la nostra llengua, l’Estatut del treballador, la incapacitat per controlar la ultradreta, la manca de visió política en el tema basc, i, finalment, el projecte de llei d’autonomia universitària, que ha estat amplament contestat amb un balanç dramàtic. La universitat havia arribat a un grau de sopor molt còmode per al govern. La universitat havia arribat a dimitir de la seva incidència política i social. La deterioració acadèmica, l’estrangulació feta des del poder a tota iniciativa en aquest sentit, i la total ignorància de les veritables preocupacions dels medis universitaris, han portat la universitat a un atzucac del qual hom sortirà mal parat.
El govern ha actuat de provocador, ha estat el catalitzador de la desvetllada universitària. El balanç, de moment, és un descontent general i els dos morts de Madrid. Mentre augmenta el nombre d’aturats, mentre es crea un sentiment de por ciutadana sense palesar mai les causes de l’increment de la delinqüència, mentre la crisi econòmica impedeix un desenvolupament normal, hom ha donat un cop de gràcia a la universitat. Ara ens hem d’estrènyer el cinturó i hem d’estalviar l’energia que el poder havia estat dilapidant; igualment, ara ens tocarà a nosaltres estrènyer-nos el cervell i pagar amb l’analfabetisme la incapacitat de governar.
