Volem més Catalunya
Fa uns vint anys advertia al director d'un diari barceloní d'una situació anòmala a què s'havia arribat. A l'Espanya que havien anat redissenyant a partir dels anys vuitanta, Barcelona i Catalunya havien quedat tancades en una relativa autosuficiència, però la defensa dels seus interessos estava reduïda exclusivament a la capacitat de negociació de Convergència i Unió.
A la Catalunya que exportava no només mercaderies sinó també idees i cultura dins de l'Estat l'havien fet desaparèixer després de la Movida Madrileña, més enllà d'un procés acomodatici que també es va donar en el seu interior, i no tenia cap veu en els debats que s'orquestraven i es dirigien des de Madrid. Aquesta situació era pèssima per a Catalunya, però tampoc era bona per a la població que vivia sota l'estat espanyol i els interessos dels quals no coincidien amb els de Madrid.
Vint anys és bastant temps i en aquests vint anys han passat moltes coses. Avui Madrid és Espanya i Espanya és Madrid, un procés de concentració de poder polític, econòmic i mediàtic absolut que ha creat un model, aquest Regne d'Espanya, que només és viable a través de la coacció sobre la dissidència i en dependència dels diners de la Unió Europea. Però també Catalunya és una altra. El caràcter obtús del Tribunal Constitucional, allà a la cort, la va fer despertar i sortir de la reducció infantilitzadora, en l'última dècada s'ha fet adulta i ha patit les conseqüències de pretendre exercir el seu albir sota un poder despòtic. Està vivint sota aquestes conseqüències i la seva experiència de lluitar per la llibertat ha deixat una societat amb ferides i cicatrius. No es podrà avançar de cap manera negant aquesta part de la realitat.
Però crec que avui, igual que fa dècades, Catalunya necessita tenir instruments culturals i ideològics que intervinguin amb naturalitat i de cara en la vida pública espanyola. Tant és que la societat catalana plantegi legítimament la seva independència com a via per defensar els seus interessos com que defensi la concurrència en un espai espanyol d'una manera o altra. Necessita instruments d'intervenció a Espanya més enllà de la representació política obtinguda a través de les eleccions.
La política es fa amb els mitjans de comunicació, amb els intel·lectuals, amb les arts... I es fa tant a l'interior d'un país com a l'exterior.
En aquests anys en què la ciutadania catalana s'ha mobilitzat exemplarment per exercir les seves llibertats, ha patit precisament el tancament en què la tenien els mitjans de comunicació espanyols -o madrilenys-. La "informació" i els missatges que n'ha estat rebent el conjunt de la població espanyola han estat una campanya orquestrada des de la cort, que s'identifica del tot amb l'Estat mateix, davant la qual Catalunya s'ha vist indefensa.
Van tancar Catalunya dins d'una bombolla mediàtica hermètica. Cosa que vèiem amb angoixa els que sabíem buscar informació a través d'internet, l'únic mitjà per saltar el mur de mentides que existia prèviament i que s'havia posat a funcionar a tota màquina.
La societat catalana, en la situació actual i en la futura, independentment de qui governi i dels seus plans, necessita poder exportar les seves creacions empresarials i humanes, siguin màquines o siguin idees, poemes, pel·lícules o cançons. Ho necessita Catalunya i moltes altres persones també.