Vocabulari erudit a 'La Marató'

Sembla lògic que de lògic fem lògica i no pas logica , com de músic fem música i no pas musica . De fet, en la llengua popular existia music i també musica . Jo encara tinc un os de la musica. Per la mateixa regla de tres sembla que hemiplègic ens porta a hemiplègia , com estratègic ens porta a estratègia . Totes dues són paraules que vénen del grec passant pel llatí, i res no sembla justificar que una sigui plana i l'altra esdrúixola. La veritat és que fa força estrany que hàgim de dir hemiplegia , paraplegia i tetraplegia .

El motiu deu ser que en un cas pesa més l'arrel culta que en l'altre, però la norma ha de pensar també en l'usuari. Ahir a La Marató es va sentir de tot, perquè violentar regularitats i contradir l'ús sempre genera inseguretat. Parlar bé exigeix esforç i disciplina però una norma més regular també hi ajudaria. Per posar l'accent a un cultisme s'ha de tenir en compte la llengua d'origen però també, i potser més encara, la d'arribada.

Fer la norma des de l'erudició no hauria de portar a fer-la per a erudits. S'ha de fer pensant en el carrer, i escoltant el carrer. En el camp de les malalties tinc la impressió que amb els accents no hem tingut gaire sort.

Us en faig una petita tria: èczema, medul·la, torticoli, diòptria, acne . Si al costat de variça el DIEC admet variu , potser ja seria hora que en algun altre cas acceptés també, al costat del terme erudit, la forma popular.