Vocabulari bàsic per tocar-se la pampa
El millor esport quan el termòmetre no es belluga dels 30 i no corre un bri d’aire és el dolce far niente. La mandra o la peresa no són, per si mateixes, refrescants però són essencials per no acalorar-se. Ara bé, ¿és diferent la mandra de la peresa? En llengua col·loquial qui té peresa no sol tenir mai mandra, i la mandra només domina en el dialecte central, però en usos més literaris conviuen i tenen un regust força diferent. Les dites populars fan la mandra bromista i indulgent; i la peresa, severa i moralista.
A la primera els de Llofriu li canten: “Santa Mandra gloriosa / ens guardi de treballar, que els dies en són per jaure / i lesnits per descansar”. I és també ben gironina la famosa invocació “Feina fuig, mandra no ens deixis”. Amarat d’aquest tarannà Josep Pla s’autoqualifica a El quadern gris de “Nelson de la mandra” i ens assegura, elogiant Tamariu, que allà “us hi agafa una mandra químicament pura”.
La peresa no té aquesta bona fama. La doctrina de l’Església en fa el setè i últim dels pecats capitals. Per què?, em direu. Com podem pecar gratant-nos la panxa? A això el catecisme hi replica afirmant que la peresa, malgrat no ser ella pecadora, és la mare de tots els vicis. Hauria d’afegir, en una nota a peu de pàgina, que això deixa de ser cert en plena canícula: quan la calorada t’aixafa tant que no tens ni esma de pecar.
Si passem als adjectius, al costat de mandrós i peresós hi tenim gandul, que ve de l’àrab gandur: un noi consentit, fatxenda i faldiller que tendia a viure amb l’esquena dreta i li feia mal l’os bertran. El gandul, que en femení també és la cadira ideal per jeure aquests dies, sempre m’ha semblat més espavilat que el dropo, un individu que tampoc fot brot però que sembla més talòs.
I acabo centrant-me en els verbs, no fos cas que encara haguéssiu de pencar per falta de sinònims. Quan us estressi massa mandrejar i gandulejar feu-me el favor de dropejar una mica i, si això també us satura, sempre quedaran les locucions: esgotats de no fotre cop, proveu de fer el manta. Però si amb això no en teniu prou, ja no tindreu cap més remei que tocar-vos alguna cosa. En aquest cas extrem, veureu com la riquesa lèxica us estalvia grolleries. No ho dubteu: opteu per zones imprecises com ara la pampa o la pampar ruana.
