Una visió sense contaminar per evolucionar
Si algú em preguntés quins són els dos esports que tenen menys coses en comú, diria que l’ skeleton i el bàsquet. El Comitè Tècnic de la Federació Catalana, en canvi, va tenir l’atrevida idea de buscar Ander Mirambell per fer una xerrada per a entrenadors del món de la cistella. La trobada no va poder ser més profitosa i el pilot s’ho va fer venir bé per aportar un grapat de propostes molt aprofitables. El bagenc va engrescar els assistents amb un debat final sobre com potenciar la creativitat dels esportistes.
Des que comparteixen propietari, el Baskonia i l’Alabès estan potenciant les sinergies entre el club de bàsquet i el de futbol. Una de les últimes complicitats, de la qual ja vam parlar en aquesta columna, és 'Inside Talks', unes entrevistes que reuneixen els personatges clau de cada entitat. Des dels entrenadors fins als directors esportius. La barreja ha de servir per trobar punts en comú interessants entre les dues disciplines i ha obligat els protagonistes a allunyar-se dels tòpics per destriar el gra de la palla i posar l’accent en el que de veritat és transcendent per millorar el rendiment.
Quan Edu Castro va visitar l’ARA per exhibir la Copa d’Europa aconseguida pel Barça Lassa d’hoquei sobre patins, vaig aprofitar per preguntar-li sobre les sinergies que es creen entre disciplines diferents. La resposta és sorprenent: “Nosaltres ens hi sentim especialment implicats perquè el model de joc que estem intentant fer ve del Barça de futbol. Pressió alta, ritme de pilota, 1x1 després de moltes passades, verticalitat després de moure la pilota per fer sortir el talent individual... Això és l’ADN pur del Barça de futbol. Al darrere de tot això hi ha el Paco Seirul·lo i moltes xerrades de metodologia per traslladar el model de futbol als altres esports. La transversalitat del club ens fa millors, i poder compartir el Palau amb Xavi Pascual, Andreu Plaza i Svetislav Pesic és impagable”.
Els entrenadors estan acostumats a fixar-se en els models d’èxit per adaptar-los als seus equips, però tinc la sensació que d’un temps ençà la recerca ja no es limita a la mateixa disciplina i que els tècnics han ampliat horitzons. Com la Natalia Arroyo i el Gonzalo Romero ens van demostrar amb un vídeo que utilitzava estratègies de l’handbol per explicar el Chelsea-Barça de futbol, l’esport ha encetat una nova etapa que promet ser emocionant. Quan estàs fart d’analitzar les coses, una visió sense contaminar pels prejudicis pot ser de gran ajuda.