Que em perdoni Santa Teresa per prendre aquest vers d'un dels seus més preciosos i místics poemes per il·lustrar una cosa tan mundana. I és que, en una destinació turística d'una bellesa sense parangó, en una de les illes de l'Oceà Índic, on em trobava gaudint de les vacances, van aparèixer de sobte al meu hotel un grup de xinesos que van omplir totes les habitacions.
L'endemà, els xinesos, en un viatge organitzat juntament amb fotògrafs, equip de vídeo i maquillatge professionals, van agafar les zones comunes de l'hotel, però no les platges ni les gandules ni els millors llocs de bany i busseig per a… fer-se fotos tres dies seguits! No van gaudir de la paradisíaca illa per descansar o conèixer la impressionant fauna marina o connectar amb una natura verge com queda en pocs llocs, no.
Van destinar diners i esforç a viatjar tan lluny per fer-se fotografies, per al meu gust cursis i forçades, en totes les poses possibles, amb diversos i variats vestits, coberts de maquillatge, ells i elles, fins a les celles. S'aixecaven de matinada i, fins que queia el sol, es lliuraven en cos i ànima a obtenir instantànies que produïssin l'enveja dels seus coneguts i familiars una vegada les pugessin a les xarxes socials.
No eren models, no es tractava d'una campanya publicitària de l'hotel ni de cap producte asiàtic. Eren particulars en un viatge privat de plaer. Però el plaer era emportar-se estampes del lloc sense haver-ne gaudit. Per als xinesos, viatjar consisteix en emportar-se parts del lloc amb ells a dins.
En un dels capítols de la sèrie Black Mirror, les persones viuen dins de les xarxes socials i les puntuacions obtingudes determinen el seu valor econòmic i social. De manera semblant, aquells xinesos buscaven promocionar-se socialment a la xarxa, demostrar que havien estat en una illa meravellosa, exhibir-se fins i tot vestits de nuvis, encara que s'haguessin casat mesos enrere o ho haguessin de fer pròximament.
Van viure l'illa sense viure-la. Van viure sense viure en si, sinó en el gran aparador digital de les xarxes socials. Cadascú es gasta els diners com vol, i no podem jutjar els altres, però, què volen, em costa entendre que la falsa aparença es mengi l'experiència viva. La vida es conforma a partir d'un conjunt de vivències reals, no d'experiències simulades. A on estem portant el viure?
