‘Aquarius’ o la revolucionària voluntat de complir la llei
Coordinadora d’investigació de la Fundació porCausaQuan aquests dies mirem de trobar adjectius per a l'actuació i les declaracions del ministre de l'Interior italià, és important recordar una cosa. L'octubre del 2014 el govern de Matteo Renzi va reclamar reiteradament als seus socis de la UE suport econòmic i polític per mantenir activa l'operació humanitària de recerca i rescat al Mediterrani ‘Mare Nostrum’. Sense arribar a atendre la seva demanda, la resposta de la UE va ser posar en marxa a través de Frontex l'operació Tritó, un senyal inequívoc que en l'acció concertada d'Europa s'imposa el compromís amb la protecció de les fronteres sobre l'obligació legal de salvar vides.
Gairebé quatre anys després, una acció anunciada per l'actual govern italià durant la campanya electoral que el va portar al poder difícilment pot desconnectar-se de diverses tendències generalitzades. Primer, l'elusió de responsabilitat dels estats membres emparats en la col·lectivitat. Segon, la incapacitat de les institucions comunitàries d'exigir el compliment de compromisos i obligacions als estats. Tercer, l'abast d'un missatge antiimmigració amb creixent influència en les decisions i accions en matèria migratòria.
La decisió del govern espanyol d'obrir el port de València a l’‘Aquarius’ es basa en la legalitat i el compliment de les obligacions humanitàries. Sorprèn que sorprengui. No es pot fer més que alegrar-se que un govern europeu acabat d'estrenar ho tingui tan clar, i més quan els dies 28 i 29 d'aquest mes se celebrarà un Consell Europeu crucial per al futur de la política migratòria europea. És tan important veure les sancions, més enllà dels retrets d'aquests dies, que es puguin imposar al govern italià com prendre nota de com gestiona Espanya l’acollida de les més de 600 persones migrants rescatades. De moment hi ha diverses qüestions clau sobre les quals cal començar a reflexionar.
La primera és el paper protagonista que les administracions locals i autonòmiques estan disposades a tenir en la resposta. Fa temps que nombrosos ajuntaments espanyols (amb Barcelona, Madrid i València al capdavant) ofereixen opcions d’acollida per a sol·licitants d’asil. Materialitzar aquest compromís és imprescindible, i serà un poderós argument per demostrar que des del nivell local es poden plantejar alternatives viables a un model de gestió migratòria cruel i inoperant. Convé també recordar que van ser els governs de ciutats italianes com Palerm, Nàpols, Messina o Reggio de Calàbria els primers a desafiar l’ordre de Salvini respecte a l’'Aquarius'.
La segona és el reconeixement legal que s'atorgarà a les persones migrants rescatades que arribin a València. Pot fer-se evitant que el final del recorregut sigui un Centre d'Internament d'Estrangers per a moltes d'elles. Per començar, perquè la seva entrada a Espanya ha estat autoritzada pel govern. A més, hi ha situacions que tenen reconeguda la seva protecció en la legislació espanyola, reflex dels compromisos internacionals en la matèria, com els sol·licitants d'asil o els menors estrangers no acompanyats. Per a les altres persones rescatades, s'invoca la possibilitat que dona la llei d'estrangeria d'expedir permisos de residència temporals per raons humanitàries.
La tercera, si aquest gest prometedor serà el primer d'una sèrie de canvis en la política migratòria a Espanya. Aquests dies s'han activat i posat a disposició de l'emergència humanitària les capacitats d'acollida de diferents administracions i actors de la societat civil, així com les de coordinació per part de les autoritats. És possible fer-ho. Falta per veure si es tracta d'una acció puntual o si a partir del mateix argument de legalitat es posarà fi a les devolucions en calent; es trauran les concertines de les tanques de Ceuta i Melilla; s'acceleraran els procediments d'asil i es milloraran les condicions d'acollida; es retornarà el reconeixement al dret a la salut de les persones migrants en situació irregular; es garantirà la protecció integral dels menors estrangers no acompanyats, en particular els de Melilla i els que viuen al carrer; o si es tancaran els CIE.
Si realment això va més enllà d'un gest, a finals de mes hi haurà oportunitat d'elevar aquesta mínima exigència de compliment amb la legalitat a l'àmbit europeu. I de fer-ho com un recordatori de l'exigència d'un canvi de rumb radical a la política migratòria europea. I un recordatori que les normes internacionals de drets humans són la resposta amb la qual des de mitjans del segle passat es protegeix la dignitat igual i universal de totes les persones contra la barbàrie deshumanitzadora xenòfoba i racista.
