01/04/2012

Violències

En alguns països europeus, les imatges de foc i batusses han servit per enunciar la imminent intervenció d'Espanya. A Madrid, que Barcelona s'hagi endut el protagonisme quant a violència ha permès reincidir en el discurs sobre la desorientació de Catalunya. És una violència nihilista, que contamina la imatge d'una massiva manifestació reivindicativa, que serveix als que volen desprestigiar els convocants i desqualificar els motius de la vaga, i que s'ha fet crònica en manifestacions i actes massius. Queda, tanmateix, molt lluny de la violència urbana d'algunes perifèries de ciutats europees, però és un problema que les autoritats han de resoldre.

Inscriu-te a la newsletter Ara ve NadalLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Aquesta violència enlluerna. Per això hi ha joves que es deixen arrossegar i per això els mitjans de comunicació tendeixen a donar-li un espai superior al que li correspon. Però a més, contribueix a fer que passi desapercebuda l'altra violència, la violència que s'empara en la legalitat. Josep Maria Terricabras ha parlat de violència bàrbara i violència culta. En tot cas, en la pugna d'interessos hi ha una quantitat enorme de violència legalitzada en acció, que no per això deixa de ser violència.

Cargando
No hay anuncios

Dijous vaig sentir que una senyora explicava que el seu fill, que acabava de trobar feina, havia participat a la vaga per convicció, i que aquella mateixa tarda li havien trucat de l'empresa per dir-li que no calia que tornés a anar a treballar. Això és violència. Violència propiciada per una reforma laboral. Demà, com qualsevol altre dia hàbil, moltes famílies seran desallotjades de casa seva per no haver pagat el crèdit amb què la van comprar. Hi anirà la policia i els farà fora si es resisteixen. Això també és una forma de violència. I, en canvi, només parlem de violència quan quatre arreplegats tiren pedres, trenquen vidres, cremen contenidors, i la policia dispara pilotes i gasos lacrimògens. Només volem veure el que volen que veiem. Ja ho deia Tolstoi: "No hi ha condicions de vida a les quals no es pugui acostumar un home, sobretot si veu que tothom les accepta".