L’episodi de la professora de La Salle de Palma s’explica a partir d’un patró conegut, el de la conversió de qualsevol fotesa en un ultratge a Espanya i a la seva bandera.
El que no hauria d’haver estat cap notícia, perquè el que ha passat és que la direcció d’una escola ha enviat a casa uns alumnes per desobeir uns acords de claustre, s’ha convertit en “professora de català ha fet retirar una bandera d’Espanya”.
El feixisme ha engegat el ventilador de “la bandera no hauria de ser cap problema”. Precisament perquè no fos un problema, els professors van establir unes normes molt clares. Una aula de batxillerat no és una grada de Qatar.
En comptes de reforçar l’autoritat dels docents, i aprofitar perquè fos tota la tribu la que eduqués uns adolescents esvalotats, hem assistit a l'assenyalament de la professora i la seva família, i encara sort que, en un gest de dignitat, el Govern Balear ha denunciat a Fiscalia els insults i les amenaces.
En el redactat de la notícia apareix sempre el sintagma “professora de català”. Excuso dir que si hagués estat la professora de matemàtiques, d’història o d’educació física, no n’hauríem sabut res de la matèria que impartia.
Com sempre fa, el nacionalisme espanyol transmet una imatge polèmica i ideologitzada del català i el seu ensenyament, com si la llengua fos problemàtica, com si, en el cas que ens ocupa, no haguessin estat els alumnes, i no pas la professora, els incapaços de conviure.
Ara que, per desgràcia, estem fent servir el terme “violència política”, remarquen que el català en rep cada dia, i això afecta el prestigi de la llengua i l’autoritat acadèmica dels seus ensenyants.
