La violència contra les dones: denunciar, ajudar i educar

“La llibertat per a mi és no tenir por”. Aquesta frase de la cantant Nina Simone, víctima de violència masclista, és la que tanca el manifest institucional català d’aquest any en el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Contra les Dones, que se celebra avui. Contra el que molts pensen -especialment molts homes-, no es tracta d’un problema menor ni marginal. Per desgràcia és encara massa habitual. A Catalunya, una de cada quatre dones ha patit com a mínim una agressió masclista greu al llarg de la vida. Els Mossos d’Esquadra reben una denúncia per agressió o abusos sexuals cada sis hores. A Europa, prop d’un 20% dels homes i un 15% de les dones creuen que aquest tipus de violència està “sovint” provocada per la víctima. Culpen la víctima! Per si soles, les dades ja són prou significatives. Però és que al darrere hi ha històries duríssimes. Hi ha, per exemple, molta por: el 56% de les dones europees eviten anar a certs llocs perquè temen patir-hi violència sexual.

Estem, doncs, davant d’un autèntic problema social que ve de lluny i que, malauradament, no sembla tenir un final proper. És una realitat que continua quedant emmascarada, soterrada, invisible. Hi ha, d’una banda, la vergonya i la indefensió de les víctimes, moltes de les quals pateixen una subjugació psicològica. Hi ha, també, una mena de tolerància difusa, com si no es volgués veure el que passa, com si fos una qüestió privada de cada parella. Perquè el cert és que en la majoria dels casos estem parlant de fets ocorreguts en el propi domicili: el 80% de les agressions sexuals les cometen persones de l’entorn familiar. A més, segons l’Unicef, al món hi ha 700 milions de nenes que han sigut forçades a casar-se, un terç de les quals no arribaven als 15 anys. Però el problema no només passa a les cases. Segons l’Agència Europea dels Drets Fonamentals, més d’un 50% de les dones han patit assetjament sexual a la feina, i la majoria dels casos s’han resolt minimitzant els fets, amb impunitat per als assetjadors. Acostuma a ser la víctima la que ha de canviar de feina o destí. Tot això està passant aquí, entre nosaltres, a Catalunya. Per això avui al diari hem volgut explicar alguns casos mantenint l’anonimat de les dones que els han patit. Cal fer llum sobre una plaga que hauríem d’eradicar. Cal denunciar els agressors, ajudar les víctimes i educar els joves.