La violència bona
El conseller d'Educació de la Comunitat de Madrid, Emilio Viciana, ha lamentat en una intervenció en una àgora inspiradora (el Fórum Europa que organitza Nueva Economía Fórum, tu ja m'entens) que “la violència està absolutament demonitzada”. La violència, pel que es veu, també deu haver estat cancel·lada per la cultura woke: ja no es poden fer acudits d'homosexuals i ja no es pot ventar un mastegot a un dolent sense que t'ho recriminin. Al conseller Viciana el preocupa que això pugui tenir una incidència negativa en l'aprenentatge de les criatures, i fa una crida a educar-los en la violència. “Volem explicar als alumnes que la violència en ocasions pot estar justificada”, va dir, atès que “la policia, la Guàrdia Civil o l'exèrcit han d'actuar”. I va afegir que “no tota violència és dolenta de per si, existeix violència que lamentablement és necessària”. Viciana, que no té coneixements ni experiència en educació, va accedir al càrrec el mes de juny passat. És, per tant, un ayuser en tota regla, que va ser rebut amb entusiasme per les associacions d'escola privada i concertada, i que percep un salari de 100.556,52 euros a l'any per dir coses com les que acaba de llegir vostè.
No és cap descobriment la fascinació que sent la dreta per la violència i les armes, sempre que siguin utilitzades contra els altres. Per cobrir-se una mica les espatlles, el conseller Viciana circumscriu les seves llardoses opinions a la violència exercida pels cossos i les forces de seguretat (per l'Estat, en definitiva), amb el benentès, per a ell, que la violència infligida des de les institucions no pot ser motiu de retret. Hem de suposar que això inclou els cops de porra i els gasos lacrimògens que els seus votants van rebre durant els seus recents avalots al carrer Ferraz de Madrid, i tot por putodefender España.
En un moment que tothom vol introduir tota mena de continguts dins les matèries que s'estudien a l'escola, el conseller Viciana hi vol encabir la violència justificada, la violència necessària, la violència bona, que és aquella que s'exerceix contra els enemics dels bons espanyols. En un model d'estat que delega, precisament, la gestió de la violència als uniformats, de tal manera que els ciutadans particulars no poden –afortunadament– tenir ni portar armes, el que planteja Viciana no és una qüestió menor. La viciada i tergiversada idea de llibertat que prediquen les dretes ultranacionalistes espanyoles inclou també, no cal dir-ho, la llibertat de recórrer a la violència “quan estigui justificada”. I quan està justificat? A les Balears, esdevingudes laboratori de proves de l'extrema dreta com a resultat de la suma tòxica del PP (el partit del mateix Viciana) i Vox, ja s'ha autoritzat els caçadors a caçar amb armes dins Palma, i existeix un punt de l'acord entre els dos partits que especifica dur els infants en edat escolar a corrides de toros, que entenen com a patrimoni cultural. Els temps que ja han arribat (vegeu l'acord europeu per a la immigració) abracen l'exaltació de la violència com a valor vital i cívic.