Aquesta setmana, coincidint amb el 25-N, es feia pública la petició de la Fiscalia de 20 anys de presó per a Dominique Pelicot. És la pena màxima en el sistema judicial francès, que encara té una gran assignatura pendent: la incorporació del concepte del consentiment en relació amb les violències sexuals. Gràcies al cas, però, la societat francesa està reaccionant (també l'europea), i s'està accelerant un procés de presa de consciència col·lectiva. És trist, però real: en la lluita contra les violències masclistes avancem a batzegades a partir de casos d’extrema gravetat que trenquen imaginaris.
Què tenen, aquests casos? Què ho fa, que generin esquerdes en el quitrà i facilitin que sorgeixi la veritable realitat de les violències sexuals per construir relat? Que no admeten la negació de la violència masclista com a fenomen.
El cas de Gisèle Pelicot és un molt bon exemple de com serveixen aquestes històries per desfer mites. Aquesta en particular ens ha permès consolidar dos aprenentatges clau:
1. La urgència que la vergonya canviï de bàndol i recaigui sobre els agressors. A través del seu exemple transformador de mostrar-se, de no amagar-se, Gisèle Pelicot ha esdevingut referent i palanca de canvi per a la mirada social. Mai li agrairem prou, perquè això marcarà un abans i un després.
2. Qui són els violadors? Aquí és on crec que la sacsejada ha afectat sobretot els homes: ho evidencia el manifest que uns 200 homes francesos del món de la cultura van signar admetent que la violència masclista no és una violència de monstres, sinó d’homes corrents, apel·lant al caràcter estructural d’aquestes violències, reconeixent que tots els homes sense excepció es beneficien d’un sistema que domina les dones i demanant la solidaritat amb les víctimes, i no amb els agressors. És una bona notícia, i un canvi de paradigma respecte al cansat i absurd not all men, que no és més que una estratègia de resistència que ens deixa enquistats en el mateix fangar. Aquests 200 homes interpel·len, per fi, als homes; els demanen revisar-se i prendre consciència sobre la necessitat de repensar com han gestionat el consentiment a les seves vides.
És cabdal que entenguem que aquests homes que van agredir sexualment Gisèle Pelicot i que aquests dies són jutjats a França són el reflex de la majoria de violadors: homes normals i corrents que han estat socialitzats en el marc patriarcal i que aprofiten els privilegis que els ha regalat una societat com la nostra per accedir als cossos de les dones i convertir-les en objectes sexuals per ser utilitzats i agredits i en què tan sols importa el gaudi propi. Per molt difícil que ens sigui acceptar-ho, no veure-ho així és desresponsabilitzar-los de la seva barbàrie. Amb excuses ignominioses durant el judici, aquests més de 50 homes corrents no han deixat d’intentar aniquilar Gisèle Pélicot. Però per fi els violadors estan esperant veredicte.
