Vint anys recordant l'Ernest Lluch
La setmana vinent a Vilassar de Mar, la vila natal de l’Ernest, commemorarem amb un modest acte festiu els 20 anys del naixement de la Fundació Ernest Lluch, constituïda un parell d’anys després del seu assassinat per ETA. Aquest article vol contribuir a recordar la persona i el seu llegat, a donar una resumida i ràpida visió del que la Fundació ha fet aquests 20 anys i a fer una mirada cap al futur que voldríem per al nostre món i les possibles aportacions que podem fer nosaltres per ajudar-hi. Em centraré en tres aspectes que tenen molta relació amb els records de l’Ernest: la importància del diàleg; el sistema de salut, i l’economia, el benestar i la democràcia.
La tasca dels primers deu anys de la fundació va ser un intens esforç de recerca i recull de l’extensa obra que, com a autor o com a coautor, ens ha deixat. La seva importància es veu repassant les xifres del que hem pogut recollir: 76 llibres o monografies pròpies; 180 llibres o monografies de diversos autors en què va participar; 367 articles de revista, i 1.406 articles de premsa. L’arxiu que conservem al nostre local de la Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar fa goig, i permet calibrar la importància del seu pensament.
Al llarg dels anys, la nostra tasca ha anat consistint cada vegada més en l'organització, junt amb alguna entitat local, de gairebé 600 d’actes públics en els llocs on l’Ernest va desenvolupar la seva tasca (Barcelona, València, Madrid, Santander, Saragossa i Vilassar). Hem tractat molts temes d’actualitat relacionats amb les línies del seu pensament. Ja he dit que parlaria de tres, i els escullo perquè, a més de ser temes que el van preocupar a ell, són en aquests moments reptes importants que afecten i posen en perill el nostre futur.
1. El diàleg. Moltes de les activitats que hem organitzat en els darrers deu anys són cicles de diàlegs, consistents en un seguit d’actes (2, 4 o fins a 10) sobre un tema concret, en els quals dues persones dialoguen i debaten sobre un tema. Ho fem amb la intenció que els assistents, a part de les idees que reben dels experts convidats, vegin que persones amb posicions diferents, i a vegades oposades, poden parlar, sense necessitat d’un moderador, per intercanviar criteris i arribar a punts de coincidència. No cal dir que la dificultat d’entendre això és una de les grans mancances de la política actual, en la qual els intercanvis entre partits als Parlaments, les plataformes o els mitjans de comunicació són sovint molt més un espectacle de monòlegs, de desqualificacions i d'insults que no pas uns debats a partir de propostes i de recerca de punts de coincidència. Aquesta és una de les causes que l’actual política afavoreixi arreu posicions extremistes i populistes que ens poden portar a enfrontaments i fer difícil la convivència democràtica. Sabem que aquesta era una de les preocupacions de l’Ernest i la causa de la seva mort, ja que va intentar convèncer ETA que deixés de matar i passés a dialogar. A la Fundació volem fomentar el diàleg com a eina d’entesa, coneixement i solució de conflictes.
2. Salut i sanitat pública. L’experiència de la pandèmia ha obert els ulls per veure que en el món de la salut també estem en una situació d'inseguretat; que la salut és un dels components fonamentals de l’estat del benestar, i que el sistema sanitari actual necessita més recursos i una nova revisió, potser no tan forta com la dels anys 80, però sí molt important. No oblidem el gran paper que va tenir l’Ernest en la millora de la sanitat i en la seva conversió en un dret universal. És per això que també volem augmentar la presència de la sanitat en les nostres activitats futures i hem tingut converses amb ministres i consellers buscant possibles col·laboracions amb el ministeri i la conselleria per augmentar aquesta línia en les nostres activitats. Els 20 anys són un bon moment per fer-ho.
3. Economia i democràcia. L’àrea d’activitat més profunda d‘en Lluch va ser l’economia, i sabem que la veia com a font de convivència pacífica i de benestar. Els temes econòmics han estat sempre molt presents en les nostres activitats. Volem que hi segueixin estant, enfocant-los encara més en la consideració de l’economia com una eina per a la cohesió social, una reducció de les desigualtats i un augment del progrés personal i col·lectiu. Volem també revisar l’actual model de consum que pot portar a la no sostenibilitat a causa de la utilització innecessària de recursos escassos, i l’excés de generació de residus.
Intentarem crear més consciència de la necessitat de garantir la sostenibilitat de les nostres societats i de revisar el sistema econòmic per permetre que els 7.000 milions de persones que habiten el planeta puguin accedir a uns nivells de benestar com els que ara tenim uns 2.000 o 3.000 milions. La sostenibilitat, l’equitat distributiva i la llibertat en una democràcia regulada hauran també de ser alguns dels nostres objectius de futur. La diada de Vilassar pot ser un moment de record i de trobada, i l’inici d’un període que ens permeti trobar més amics i més col·laboradors que ens hi acompanyin en els propers anys.
