“Vinga, un altre fent un Millet!”
-Nen, que no tens el diari de dimarts?
-De tan enrere em sembla que no, Conxita... Què busca?
-Volia veure una cosa del Parlament, del programa aquest que fan de la investigació.
-La Comissió d’Investigació del Frau?
-Això mateix! Que s’ho fan complicat, amb els noms... És que dilluns amb la Paquita el vam agafar començat, perquè l’altre divendres havíem mirat el capítol de La Camarga i l’altra, la que s’entenia amb el fill del Pujol, el gran, que van acabar tan i tan malament, i, oh, que va ser distret, fill! De cada dos punts de mitja en perdia un!
-Collons, sembla que em parli del Sálvame de Lux.
-Oh, no riguis! Doncs el dia que et dic de La Camarga se’ls hi va fer tard i ens van deixar amb el suspense, i aquest dilluns hi sortia l’altre, el que diu la del Pujol que s’entenia amb la del PP, i amb la Paquita volíem veure què deia, si era que sí o era que no, i, noi, el vam agafar començat i no en vam treure l’aigua clara. I dic: potser ho diu el diari...
-Això dels moments d’“ ocio relajado ”?
-Això, això mateix va dir: “ ocio relajado ”! Que aquella en deia una en català i l’altra en castellà, que a mi m’agafaria mal de cap, si m’ho fessin fer, i tantes hores...
-Sí, però s’hi va fixar que la Camacho ja tornava a parlar català al Parlament? Aquesta vegada sí que no volia talls a les teles espanyoles...
-Ui, no filo tan prim jo, nen. El que sí que em vaig fixar era el bolso de l’altra, penjat allà a la cadira, tot obert, de qualsevol manera. Si fan el Parlament per la tele les han de mirar, aquestes coses, que fa molt mal efecte. Com aquell de les samarretes, que s’hi va treure una sabatilla!
-El Fernàndez i la sandàlia? Massa poc! Li havia d’haver fotut la clenxa al mig, a aquest gàngster fill de la gr...
-Xxxt, nen, que hi ha canalla, en aquella taula!
-És que em sulfuro, Conxita! Miri aquesta portada: “Rato detingut”! Doncs la mateixa nit ja era a casa amb el gintònic, un altre fent un Millet, vinga, vagin passant, uèa! Perquè no ens posem susceptibles, tampoc, que aquest... tio només s’ha tirat vint anys defraudant, blanquejant i aixecant béns, però “Disculpi les molèsties, eh? No es pensi que l’hem pres per un criminal d’aquests ronyosos de Can Vies o per un que es manifesta davant del Congreso, sobretot no se’ns estressi!”, em cago en...
-I mira que dir-se Rato, també!!
-Llegeixi això, a veure si hi veu el detall: “Escorcollen el pis i el despatx de l’exministre d’Aznar, exdirector de l’FMI i expresident de Bankia”. Què! Tot “ex”, “ex”, “ex”, què li sembla? Perquè quan no era “ex” aquí no s’hi atrevia ni Déu ni sa mare, hòstia reconsagrada!
-Nen!! Que t’he dit que hi ha canalla, home!
-I al PP ja han sortit a dir que és un cas particular, que no sé de què em sona, perquè el cas Pujol també deien els de CiU que és particular, i els EROs d’Andalusia també són casos particulars, i el Bárcenas també és particular, i els de les targetes black, i aquell i l’altre, i amb tants casos particulars aquí no hi ha ni un put...
-...un pam de net!! Oi que anaves a dir “ni un pam de net”?
-Eh... Més o menys... Oi que encara no li he portat el cafè?
-Ni el cafè ni la pasta, nen... Em sembla que avui ja en tinc prou, de diari. ¿Em podràs mirar si la canalla d’allà s’han acabat de mirar el suplement de nens?
