DIETARI VV

13/8: Exili d'estat

i Vicenç Villatoro Lamolla
12/08/2020
1 min

Joan Carles I ha inventat un nou concepte polític: l'exili d’estat. Fins ara, un exiliat era algú que havia de marxar perquè un estat el perseguia. Joan Carles I és el primer suposat exiliat que marxa perquè l’Estat el protegeix. Un exili patrocinat per l’Estat. No és una metàfora. En els exilis que s’han produït al llarg de la història –només cal pensar en l'exili republicà del 1939 o en els exiliats catalans actuals– l’Estat persegueix els exiliats. En el cas de Joan Carles I, l’Estat paga el seus agents perquè el protegeixin. És el món al revés. Fins al punt que caldria buscar una paraula nova per aplicar a aquest cas. No se m’acut quin terme fer servir. Utilitzar la paraula exili –o fins i tot desterrament– em sembla poc respectuós amb els exiliats de veritat, perquè darrere l’exili hi ha un patiment, un perill i una angoixa que no es donen aquí. I utilitzar la paraula fuga em sembla inadequat, perquè fuges quan algú et va al darrere. I ningú va al darrere del rei emèrit d’Espanya. Quina persecució o quina amenaça pateix, per part de l’Estat? Si algun verb em sembla aplicable al cas és escamotejar: segons l’Enciclopèdia, "fer desaparèixer algú o alguna cosa dels ulls dels presents sense que aquests s’apercebin de com ha estat fet".

stats