BarcelonaÉs públic i notori que l'excomissari José Manuel Villarejo està enfrontat amb l'exdirector del CNI, Félix Sanz Roldán, al qual acusa de ser el responsable de la seva situació. Per això hi ha motius per dubtar de totes les acusacions de Villarejo contra Sanz Roldán, com les que ha fet aquest dimarts en el decurs del judici pel cas Tàndem, on, sense tenir cap relació amb el cas que es jutja, ha insinuat que el CNI va ser responsable d'alguna manera dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils.
La frase exacta de l'excomissari ha sigut aquesta: "Jo vaig estar treballant amb el CNI fins a l'últim dia. Vaig estar treballant amb ells per solucionar l'embolic del famós atemptat de l'imam de Ripoll, etc., que al final va ser un error greu del senyor Sanz Roldán, que va calcular malament les conseqüències per donar-li un petit ensurt a Catalunya". O sigui que l'home de les clavegueres a Espanya, un personatge fosc però amb molta informació confidencial, acusa els serveis secrets espanyols d'haver actuat amb negligència amb l'imam de Ripoll amb l'objectiu d'espantar les autoritats catalanes. És una acusació gravíssima que es fa sense proves, és veritat, però això no pot ser excusa per no aclarir d'una vegada per totes tots els dubtes i ombres que encara pesen sobre aquells atemptats, i més en concret sobre l'actuació del CNI.
En realitat, davant d'unes declaracions tan greus, qui primer hauria d'actuar és la Fiscalia, obrint una investigació per iniciativa pròpia per aclarir l'abast de les acusacions i, si és procedent, exigir a Villarejo que aporti més detalls i també proves del que ha dit. També entenem que el mateix Sanz Roldán es tornarà a querellar contra l'excomissari, com ja va fer quan el va acusar d'assetjar Corinna, l'examant de Joan Carles I. No fer-ho en aquest cas seria tant com admetre la veracitat de les paraules de Villarejo.
I per últim, és necessari obrir una comissió d'investigació al Congrés de Diputats on, en primer lloc, Félix Sanz Roldán pugui sotmetre's a les preguntes dels diputats, però on també es pugui interrogar peces clau de l'anomenada operació Catalunya, com l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz o l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, que era la que controlava el CNI en aquell moment. El govern espanyol actual hauria de ser el primer interessat en investigar aquesta etapa fosca de les clavegueres policials i de la guerra bruta contra l'independentisme i altres formes de dissidència política.
El que no pot passar és que aquestes paraules quedin impunes. No s'entén que quan un ciutadà anònim fa un tuit –en el cas de Canet de Mar– se'l converteixi en portaveu de tot l'independentisme i es demani un 155 educatiu per a Catalunya, però que quan un excomissari de la Policia Nacional amb vincles amb el CNI afirma en seu judicial que els atemptats del 17-A van ser possibles gràcies a un "greu error" dels serveis d'intel·ligència no hi hagi cap escàndol. Villarejo és un bocamoll i un manipulador, però és l'opacitat sobre el CNI el que li dona credibilitat.
