La vida i l’obra de Prudenci Bertrana
Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...]
La vocació literària de Prudenci Bertrana havia tardat de manifestar-se. Tenia vora quaranta anys. Però tingué un esclat juvenil i impetuós. Aquell temps era encara el temps del catalanisme romàntic. Cambó era regidor per primer cop a Barcelona. Les rodes de la sardana es feien i es desfeien per tot arreu. Sonava la veu mística i com il·luminada de Maragall. La figura dramàtica de Guimerà era portada als Jocs Florals com una senyera. Els genis sortien per generació espontània a la nostra terra. Bertrana es sumà, amb els seus amics, a aquell abrandament general. Fundaren un setmanari, La Vida, que acollí els seus primers entusiasmes d’escriptor. Bertrana no va fer mai versos. Solament, en estar enamorat, ho provà una vegada. Malgrat el lirisme puixant de la seva prosa, no hi reeixí. La manca de llibertat del vers, el no poder col·locar l’adjectiu que li sembla únic per a expressar la sensació volguda, és una cosa que el desficiava i el féu fracassar com a poeta. Fracassar? Les Proses Bàrbares no són l’obra d’un ver i alt poeta? L’aparició triomfal de Bertrana a les lletres catalanes es fa, però, amb Josafat. Fou la seva primera novel·la i el seu primer gran èxit. [...] Els seus contes i novel·les són bocins de vida. És per això mateix difícil de rastrejar-hi influències literàries. Zola, Daudet, els Goncourt, Krupin, Tolstoi i, més endavant, Gorki, foren durant molt de temps els seus autors preferits. Tanmateix, la forta personalitat de Bertrana ha surat per sobre els mestratges i influències. [...] L’abundància del lèxic de Bertrana, que avui ens meravella a tots, no prové d’altra cosa que del gran poder imitatiu de la natura. Bertrana, no solament copia els gestos del terrerols de l’Empordà, sinó que en xucla també la mel de llurs mots abundants i gustosos. La prosa de Bertrana, que ha enriquit l’idioma, no ha tingut cap altre mestratge. Quan començà a escriure, l’autor de Josafat amb prou feines tenia ortografia. [...] Bertrana avui es troba en la seva plenitud. Tothom, pel seu aspecte, per l’agilitat dels seus músculs i la vivacitat del pensament, el faria més jove.[...] Potser no treballa gaire, però somnia molt. Al través del fum de la seva pipa cremada i rosegada -estre màgic i venerable que no abandona mai- imagina arguments d’obres que no podran mai ésser publicades ni estrenades.
[...]
