Vida extraterrestre a Mart?
El descobriment de vida extraterrestre podria ser un dels assoliments més importants de la història de la humanitat. Tenint en compte que hi ha tantes galàxies a l’univers com estrelles a la Via Làctia, les probabilitats que hi hagi vida extraterrestre són considerables. Ara bé, identificar vida diferent a la que coneixem també suposarà un gran repte. De moment, la vida –o les proves de vida passada– la busquem en els planetes i satèl·lits del nostre sistema solar, i ens emocionem amb cada troballa que ens hi acosta. Però, quines implicacions tindria descobrir vida extraterrestre?
L’estudi de meteorits primitius ens ha ensenyat que els ingredients necessaris per a la vida –com la coneixem– són comuns a l’univers. Al mateix núvol molecular on es va formar el sistema solar, ja hi havia grans de pols microscòpics formats per carboni, silici i matèria orgànica, recoberts de capes d’aigua congelada. De fet, l’aigua congelada és el sòlid més abundant de l’univers. Aquests núvols de gas i pols són el lloc on neixen les estrelles, i són arreu, orbitant al voltant del centre galàctic. Això vol dir que quan un sistema solar es forma, ja hi abunden aigua i matèria orgànica disponible per als seus planetes. D’altra banda, aquí a la Terra, s’ha descobert vida en llocs inhòspits que, a priori, hauríem descartat pel fet de ser tòxics o estar en condicions considerades impossibles per a la vida. Per tant, atès que els ingredients també poden ser presents a la resta de planetes, per què no pensar que la vida també buscarà la manera d’obrir-s’hi camí?
La primera vegada que la NASA va aportar possibles senyals de vida a Mart va ser amb l’estudi del meteorit Allan Hills 84001. L’evidència va venir d’uns carbonats (un tipus de mineral) amb formes globulars que podien recordar bacteris fòssils i que dataven d’una època en què Mart tenia una atmosfera molt més gruixuda, hi havia aigua líquida a la superfície i el clima era més calorós que ara. A més, s’hi van trobar uns compostos orgànics, hidrocarburs aromàtics (PAHs), que podien estar relacionats amb microorganismes. La hipòtesi es va acabar descartant perquè els PAHs també es poden formar sense la presència d’organismes vius, però el fet que a Mart s’hi formessin indica, com a mínim, vida prebiòtica. És a dir, Mart tenia els components químics inorgànics i orgànics necessaris per a l’aparició de vida.
Fa només uns dies, el ròver Perseverance de la NASA, que es troba explorant el cràter Jezero a Mart, va fer una altra troballa sorprenent: una roca que posseeix les qualitats que encaixen amb la definició de possible indicador de vida passada. Les estructures i la química de la roca podrien haver estat formades per vida primitiva milers de milions d’anys enrere. En concret, s’hi ha detectat material orgànic embolcallat per fosfats en forma de taques mil·limètriques que podrien evidenciar activitat microbiana. Ara bé, aquestes taques també es podrien haver format per processos no biològics i, per tant, continuem sense tenir una prova irrefutable de vida primitiva marciana.
Alguns dels descobriments més apassionants han estat fruit de casualitats. Per exemple, fa només unes setmanes, el ròver Curiosity va trepitjar i trencar accidentalment una roca al Canal Gediz Vallis que, en obrir-se, va mostrar que estava feta de sofre elemental. Un camp de sofre pur en un desert marcià és un fet tant sorprenent com estrany i, de fet, encara falta esbrina com s’hi ha format. A més, el sofre és un element clau per a l’evolució d’un planeta i ens dona informació sobre la quantitat d’oxigen disponible en el moment que es va formar la roca.
En definitiva, la cerca de vida extraterrestre està fent un recorregut fascinant i ja fa temps que va passar de ser ciència-ficció a ser, simplement, ciència. No oblidem, però, que el camí no ha estat fàcil. Fa uns 65 anys, tractar la cerca de vida intel·ligent extraterrestre en congressos científics era considerat tabú; ara, en canvi, és un dels objectius més importants de la NASA. Si un dia la descobrim, o obtenim proves concloents de vida passada, sigui al nostre sistema solar o en exoplanetes que orbiten estrelles llunyanes, serà un punt d’inflexió en la nostra història, perquè ens obligarà a reavaluar les nostres vides i la importància dels nostres valors. Un fet així tindria implicacions sobre el nostre paper a l’univers, i podria contribuir a saber millor d’on venim i el nostre futur. Naturalment, queda molt de recorregut per fer i a la ciència encara li queden barreres per trencar, però és important no deixar mai de fer-nos preguntes i seguir adquirint el coneixement que ens dugui a entendre millor la vida.