Quan la vida és estar de viatge
Ja fa pràcticament un any i mig que em vaig instal·lar a la meva furgoneta per estalviar i aprendre a subsistir amb el mínim mentre recorro els Estats Units. Com podeu imaginar-vos, quan la teva vida es converteix en un viatge constant has de deixar enrere moltes comoditats i acostumar-te a viure d’una manera que mai abans havies experimentat.
Compensa, per descomptat. La sensació de llibertat és absolutament increïble. Però hi ha una sèrie de mites al voltant d’aquest estil de vida amb els quals m’agradaria acabar. Massa fotos a Instagram ens fan imaginar una noia d’aire bohemi decidint la seva pròxima destinació en un mapa.
La realitat és que trobar aigua potable es converteix en la feina central de molts dels meus dies, i passo més temps del que m’agradaria sense poder-me dutxar. Ocupo la major part del meu espai mental amb les feines bàsiques que em permeten sobreviure: aconseguir aigua, lavabos i un espai segur per poder aparcar.
No, no estic de vacances. Treballo cada dia, espavilant-me com puc per trobar wifi obert. A vegades em sento vulnerable. Ser una dona sola fa que em pensi dues vegades on aparcar per dormir. Sempre deixo les claus a mà, per si he d’arrencar el cotxe i sortir disparada a mitja nit.
Això sí, he après a mesurar al mil·límetre el menjar que em cal comprar per no produir deixalles innecessàries i ara soc una experta a cuinar plats deliciosos utilitzant només un fogonet.
Però el millor que m’ha donat aquest estil de vida és aprendre a rebaixar les meves expectatives. Estem tan acostumats a viure amb les necessitats bàsiques cobertes que ni tan sols reflexionem sobre com és d’increïble disposar d’una aixeta, un frigorífic o un llit esperant-nos cada nit. Quan vius amb molt poc, qualsevol cosa, per mínima que sigui, és un motiu per ser feliç.
