Així és la vida sense WhatsApp
Quan trec el telèfon de la butxaca, sovint els meus interlocutors se sorprenen que, tenint a l’abast els mòbils més recents i fastuosos del mercat, encara prefereixi fer servir models amb pantalla petita i de cap dels dos sistemes operatius dominants. Però hi ha una cosa que encara els deixa més descol·locats: no faig servir WhatsApp.
No és que pretengui estar incomunicat: tinc un número de telèfon, una desena d’adreces de correu electrònic i estic donat d’alta en diversos serveis de xat, que acostumo a tenir oberts al mòbil i a l’ordinador. Si evito WhatsApp és perquè valoro molt la meva privadesa. I no em refereixo a la possibilitat que els malfactors -amb llicència governamental o sense- sàpiguen què escric: el servei ha anat tapant els grans forats de seguretat que tenia a l’inici i, en qualsevol cas, tampoc sóc una persona gaire interessant ni disposo de cap informació privilegiada que valgui la pena interceptar. El que vull dir és que trobo inacceptable que qualsevol persona que tingui el meu número de telèfon pugui interrompre el que estic fent, sense que jo li hagi donat en algun moment permís per fer-ho. I encara més, que algú em pugui afegir sense la meva autorització a un o més grups de conversa que en la majoria dels casos només m’aporten soroll.
Em direu que sempre puc bloquejar els usuaris amb qui no vull parlar; però això és una intervenció reactiva i a la meva llista de contactes en tinc gairebé 2.600 amb número de mòbil. També em podeu dir que qualsevol persona que sàpiga el meu telèfon em pot trucar o enviar-me un SMS; però el cas és que poca gent ho fa, malgrat que les tarifes actuals de telefonia acostumen a incloure minuts i missatges. Això sí, la falta de respecte per la privadesa no és exclusiva de WhatsApp. Telegram, l’alternativa russa que van adoptar molts usuaris quan es van veure abocats a pagar 89 miserables cèntims d’euro anuals per continuar tenint WhatsApp, és encara pitjor; quan l’actives, tots els contactes de la teva agenda que ja el tenen reben un avís informant-los que l’has instal·lat i ja poden començar a escriure’t.
Aquests són els meus motius actuals per mantenir-me al marge dels 900 milions d’addictes a WhatsApp. Per ser exactes, en realitat sí que hi sóc: tinc un segon número de mòbil que faig servir per les proves de feina, incloses les de serveis de missatgeria. Però en la meva vida personal i professional, em trobareu a BBM, Skype i Google Hangouts. I si sou del ram dels paranoics, també a Signal, una aplicació de comunicació de veu i dades força més segura que les altres. I no us podeu imaginar la quantitat de cunyadisme, mems i notícies caducades que m’estalvio d’aquesta manera.