El Comitè de Drets Humans de l'ONU ha tornat a donar la raó als independentistes catalans, en dictaminar que Espanya va violar els drets polítics de Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva i Oriol Junqueras. En concret, es fa referència al moment que se'ls va suspendre de funcions com a diputats al Parlament després d'haver estat escollits a les eleccions del 21-D de 2017, les del 155, quan encara no havien estat jutjats ni condemnats. Sí que havien estat acusats de rebel·lió, sedició i malversació de cabals públics pel fiscal general José Manuel Maza, en un amè escrit de querella arxivat a l'ordinador amb el títol de “Más dura será la caída”. La conclusió del comitè és que la suspensió dels quatre diputats (que havien presentat una denúncia per aquest fet) va vulnerar el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, signat per Espanya. No és la primera vegada que l'ONU es pronuncia a favor dels líders polítics i civils represaliats per l'estat espanyol com a conseqüència de l'1-O: com recorda la notícia que podeu llegir en aquest diari, ja el 2019 el grup de treball sobre detencions arbitràries de les Nacions Unides va instar Espanya a alliberar “de forma immediata” Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Naturalment, l'única resposta des de l'estat espanyol va ser posar en qüestió la parcialitat i credibilitat dels membres del susdit grup de treball.
Les resolucions i dictàmens de l'ONU no són vinculants per als estats als quals s'adrecen, de manera que la justícia espanyola (aquell constructe) les rep com qui sent ploure. La reacció espanyola tampoc és gaire diferent quan es tracta, per exemple, de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), l'anomenada “doctrina Junqueras”, també sobre els drets d'electes –en aquest cas al Parlament Europeu– que van ser violats per Espanya pel fet de tractar-se de polítics independentistes. Les sentències del TJUE sí que són vinculants per als estats membres de la Unió Europea, i d'obligat compliment, però en aquella ocasió la cúpula judicial espanyola es va encastellar en la seva sobirania i ha seguit ignorant la censura internacional sobre la pèssima manera en què els poders de l'estat espanyol van respondre a allò que van anomenar el desafiament independentista. Com a resultat d'aquella sentència, Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín van poder exercir com a eurodiputats, però segueix sent segur que serien detinguts si provessin de trepitjar territori espanyol.
A banda de la impavidesa quasi autàrquica d'Espanya, la victòria moral proveïda per l'ONU és una notícia estèril a causa de l'estat de descomposició interna de l'independentisme. A deu dies de la Diada, i a un mes del cinquè aniversari de l'1-O, els partits que el representen estan únicament concentrats no ja en la disputa d'un espai polític, sinó en un joc ofuscat d'autodestrucció i de destrucció mútua. A dins d'aquests partits, i potser sobretot a fora, un estol de xarlatans fent bravates. Amb tants de valents i de clarividents com té el país, no s'entén que estigui com està.
