L’extrema dreta global ja té una nova víctima del sistema. “Jo soc Marine!”, declarava el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, després de saber-se la condemna per corrupció de la líder de Reagrupament Nacional i musa de l’extrema dreta, Marine Le Pen. Elon Musk deia a X que "quan l'esquerra radical no pot guanyar mitjançant el vot democràtic, abusa del sistema legal per empresonar els seus oponents"; i Matteo Salvini relacionava, des de Roma, la condemna per corrupció de la líder ultra francesa amb la prohibició a l’ultranacionalista Calin Georgescu de presentar-se a les eleccions presidencials que s’han de repetir a Romania. Fins i tot el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, condemnava la sentència com "una violació de les normes democràtiques".
El procés de victimització està en marxa. La justícia francesa considera que Le Pen va ser central en un "sistema" de malversació que va desviar fons europeus cap al seu partit entre el 2004 i el 2016 –en una pràctica de contractacions fictícies estesa a una bona part de l’arc parlamentari francès, com explicava el periodista Jean Quatremer al seu llibre Les salauds de l’Europe–. La sentència la declara “culpable de complicitat en la malversació durant el seu mandat com a presidenta del partit” i li imposa una pena de presó, que ara es recorrerà. Però, a diferència del condemnat Donald Trump, Marine Le Pen podria quedar inhabilitada per presentar-se a les pròximes presidencials franceses. I aquesta decisió no només desafia els seus, que parlen “d’assassinat a la democràcia” o de “cop d'estat judicial”, sinó també una bona part de la dreta conservadora que ha criticat la sentència. La fractura política i social de França és avui una mica més profunda.
Reagrupament Nacional és la força que sosté parlamentàriament el feble executiu de François Bayrou i és el primer partit, en nombre d’escons, de l’Eurocambra. El clan Le Pen és al cor del procés de radicalització de la política francesa i europea de l’últim quart de segle. Des del discurs ultra, antisemita i antiimmigració del vell Jean-Marie, pioner de l’extrema dreta al Parlament Europeu, fins a la reconversió i “desdemonització” desplegada per Marine, el partit ha arribat a dotar-se d’un poder sense precedents a França. Si l’any 2012 el Front Nacional entrava a l’Assemblea amb només dos escons, a la segona volta de les eleccions presidencials del 2022 Le Pen va arribar a obtenir el 41,5% dels vots.
Reagrupament Nacional s’ha fet gran a partir d’una profunda desconfiança en el sistema, i aquesta condemna reforça els discursos d’una democràcia sota sospita. La ultradreta europea parla de “declaració de guerra”. Reagrupament Nacional és el partit que s'havia erigit en el defensor de les llibertats individuals i del discurs de la seguretat, basada en la llei i l’ordre. Marine Le Pen –autoproclamada representant de la “França dels oblidats”– havia aconseguit prendre el control parlamentari d’una França on el descontentament dels que recelen de Macron Bonaparte (com l’anomena el llibre del periodista Jean-Dominique Merchet) no ha parat de créixer. La filla de Jean-Marie, que va entrar en política amb el discurs de “mans netes” contra la classe política tradicional, topa ara amb les conseqüències del finançament il·legal d’un partit que ja havia estat en el punt de mira pels préstecs bancaris provinents de Rússia. Fins i tot pels vincles de dècades d’acostament entre Jean-Marie Le Pen i el líder ultranacionalista Vladímir Jirinovski, amb qui compartia antisemitisme. Però el cop judicial arriba, precisament, quan Reagrupament Nacional està més consolidat que mai; amb una Europa reaccionària, que se sent enfortida i capaç de transformar qualsevol escenari d’incertesa en l’argument perfecte per al discurs identitari; que comparteix (també amb Putin) la tesi de la decadència de les societats multiculturals i d’una democràcia europea en declivi i contestada pels seus aliats tradicionals.
El politòleg francès Aurelien Mondon va teoritzar fa temps sobre la idea de democràcia reaccionària. Les fronteres de les democràcies són poroses i les tesis de l’extrema dreta han aconseguit instal·lar-se en la centralitat. I ara, en plena onada global que reescriu la idea de democràcia, França es veu confrontada a un xoc entre política i justícia, que alimentarà l’ombra de la sospita sobre un sistema cada cop més afeblit.
