Víctima

Etimològicament, la víctima és un animal destinat al sacrifici, cosa que en subratlla la innocència. I és per això que dos bàndols enfrontats en un conflicte intenten armar-se moralment subratllant que només en el seu hi ha víctimes: éssers totalment no culpables que n'han patit la violència.

Creure que un bàndol sempre encerta algú que té part de culpa mentre que l'altre té prou mala bava per fer blanc en passavolants legitima que un és bo o, almenys, molt més bo que l'altre, que és malvat.

Però la violència té formes múltiples i subreptícies. Sobretot quan l'exerceix un estat, que la pot convertir en una estructura jurídica gens noticiable ni impactant. Veiem com a víctimes innocents -amb tota la raó- els 3.000 morts de les Torres Bessones, però els centenars de milers de morts -la majoria nens- provocats pels bloquejos comercials queden enterrats en estadístiques tot i ser igual de valuosos i innocents.

No hi ha res pitjor per posar fi a un conflicte que exhibir la qualitat i quantitat de les pròpies víctimes. Ni res millor que reconèixer el mateix conflicte com la causa d'un dolor i un patiment prou semblants i ben repartits per provocar la catarsi de la reconciliació.

La condició de víctima pot ancorar en el ressentiment o fer més imperiós un desig de pau que ha de fugir tant de l'oblit que cobreix els crims d'impunitat com d'una memòria tan curta i selectiva que en una violència de generacions als uns els veu sempre dolents i als altres sempre bons.