Vicent Sanchis trinxa Risto Mejide
Dijous a la tarda el programa de Cuatro Todo es mentira connectava amb el despatx de Vicent Sanchis a TV3 per fer-li una entrevista d’una hora de durada en què el director, tot i les dificultats de la distància, va poder explicar-se amb calma i claredat. El que potser no s’esperava el presentador, Risto Mejide, és trobar-se amb un interlocutor que superava, de llarg, el nivell de l’entrevista que li havien preparat els guionistes. Sanchis, en agilitat dialèctica, capacitat argumental i domini del context informatiu va tombar amb facilitat i, sobretot, molta tranquil·litat, Risto Mejide. Mejide està acostumat a interactuar des d’una pretesa supremacia autoritària i combativa que sol esporuguir i desactivar els seus interlocutors. Però Sanchis, com a bon tertulià que creix davant del conflicte, és un gladiador indestructible en el cos a cos mediàtic. El director de TV3 dominava millor l’argot de la teoria periodística. A més, els guionistes de Todo es mentira van fallar en elaborar un guió esbiaixat. Pretenien argumentar la parcialitat de TV3 a partir d’exemples tendenciosos: comparar el TN amb un informatiu de Telecinco sense entendre els criteris de proximitat lògics en una tele autonòmica, posar un article de Le Monde molt parcial com a exemple de relat europeu global, presentar la denúncia d’un sindicat com si fos l’únic quan és el més minoritari, seleccionar uns fragments de Telenotícies que no obeeixen a l’exemple habitual...
La diferència de nivell entre presentador i entrevistat va radicar en què Mejide recorria a titulars efectistes. I els titulars efectistes queden desautoritzats o cauen com un castell de cartes quan algú et guanya en coneixements, matisos i detalls a l’hora de desmuntar-los. Sanchis li va fer evident a Mejide que els exemples que li estava posant eren parcials. I certament, aquest va ser el gran error de Todo es mentira: intentar demostrar la parcialitat de TV3 utilitzant recursos clarament parcials i esbiaixats. Discutir o criticar la parcialitat periodística amb exemples clarament partidistes i tendenciosos posa més fàcil al teu interlocutor la possibilitat de rebatre’t. Un Risto cada vegada més acorralat i amb el front cada vegada més arrugat va acomiadar l’entrevista utilitzant l’estratègia del publicista derrotat: la retòrica emocional. “En TV3 hay un adoctrinamiento político que es incluso vergonzoso. Y eso ya se lo digo como votante, como catalán y como persona que está triste cada vez que ve lo que ocurre en TV3. Este adoctrinamiento yo lo he visto, yo he sido testigo de él. Y me parece, sinceramente, muy triste”. Mejide va haver d’apel·lar a conceptes tòpics, superficials i imprecisos: “triste”, “vergonzoso”... L’estrany és que tot això que diu que ha vist, que és tan vergonyós i que el posa tan trist, no li va saber concretar després d’una hora d’entrevista al director de TV3. Potser un altre dia, si s’ho prepara una mica més i troba aquestes coses tan vergonyoses i tristes, se’n sortirà una mica millor.
