Servei públic, televisió nacional, més encara

La crisi que patim –la llarga crisi que patirem– ens posarà a prova a tots, personalment i col·lectivament també. És una obvietat que cal repetir. Les dures instruccions que la gent ha d’observar per evitar la propagació del coronavirus comporten uns sacrificis que només es poden suportar amb les dosis necessàries –que són enormes– de paciència, solidaritat i bonhomia. És reconfortant comprovar com tantes persones es presten voluntàries davant qualsevol crida puntual per assumir responsabilitats que els poden comportar uns alts costos personals. També ho és constatar que els col·lectius necessaris per mantenir i reforçar els serveis bàsics indispensables assumeixen el risc –sovint, elevadíssim– que comporta el seu treball en condicions precàries o fins i tot desesperants.

Contrasten amb tant de sacrifici algunes –poques– actituds personals egoistes, displicents o desordenadament crítiques amb els que han d’assumir la responsabilitat de prendre decisions, els encarregats d’aplicar-les o els responsables d’exercir-les. La crítica és indispensable en qualsevol circumstància. Pot ajudar també a esmenar errors a temps que poden tenir conseqüències nefastes. La desautorització metòdica o l’arrogància de butaca no ajuden gens. Però és absurd reclamar que els que perpetren aquests esports tan macabres se’ls estalviïn.

Per això cal explicar i reconèixer la part més meritòria de la nostra societat. I deixar de banda l’altra. Per això són tan reconfortants els aplaudiments que cada vespre una gran part de la població dedica des de terrats i balcons als professionals de la salut, que es juguen la vida per salvar les dels altres.

Són el gran col·lectiu en aquests moments. N’hi ha d’altres que els faciliten la feina o que tenen objectius complementaris. Com els mitjans de comunicació, públics i privats. Gent amb molt de coneixement es queixa sovint de la dificultat que tots patim a l’hora de destriar veracitat i falsedat en un món digital en què la informació s’ha multiplicat en proporcions fins ara inèdites. Ara és un bon moment per desbrossar. Ara resulta més fàcil que mai reconèixer qui informa amb responsabilitat i qui perpetra el fals periodisme víric. Ara és igualment el moment en què la ràdio i la televisió públiques han d’exercir les funcions que tenen atribuïdes amb serietat i responsabilitat.

Tots els professionals que treballen a Televisió de Catalunya ho sabem. Tenim una doble funció. En primer lloc, informar, interpretar la realitat i col·laborar en l’entreteniment, en uns moments en què la prescripció seriosa és vital. Igualment, hem de mirar de fer-ho des de la màxima responsabilitat. Hem de treballar amb les màximes garanties i el mínim risc per garantir que continuarem fent-ho amb la solvència que sabem necessària fins que superem aquesta agra situació.

Per això hem modificat la nostra programació televisiva. El Super3, que a la nit esdevé canal 33, i el canal Esport3 s’han fos. En aquests moments, sense competicions esportives, cal mirar d’entretenir els nens confinats amb les seves famílies. I també cal intentar reforçar-ne el contingut educatiu, una opció que treballem amb el departament d’Educació. Sense teatres, sense actuacions musicals, sense exposicions ni galeries d’art, en la franja nocturna hem mirat també de remoure els continguts al nostre abast que poden pal·liar aquesta mancança: pel·lícules, obres de teatre i concerts. També en aquest àmbit col·laborem amb el departament de Cultura. I som oberts a fer-ho amb tots els que ens poden facilitar continguts interessants per al nostre públic.

Tenim dos canals més, que també hem fet confluir: TV3 i el 3/24. La nostra màxima responsabilitat ara és informar amb veracitat i serietat. Més que mai. Informar durant tot el dia. Però alhora hem de preservar equips en reserva per fer front a qualsevol eventualitat que se’ns presenti. Tenim periodistes al carrer, sí, treballant als platós, també, i gent des de casa amb sistemes de teletreball que resulten igualment eficaços. Tenim igualment periodistes que esperen a casa el moment en què els hauran de substituir. I un bon grup d’altres especialistes –càmeres, productors, realitzadors...– que treballen dins i fora per explicar i interpretar la realitat com fem sempre. Amb els dos canals fusionats, tot això és possible i durarà el temps que calgui. Són aquests equips els responsables de mantenir el nivell de qualitat que ens assegura l’interès dels televidents. És d’aquesta manera que les instruccions i les valoracions que fan públiques totes les autoritats encarregades de fer-ho arriben a la màxima gent possible. TV3 i el 3/24 emeten conjuntament tot el dia per explicar l’actualitat i poden recollir en qualsevol moment aquella informació necessària i d’interès.

Però també entenem que la gent necessitem distracció i entreteniment en uns moments tensos. Per això a la nit mantenim la nostra programació habitual gravada anteriorment. I per això ara mirem de recuperar algunes d’aquelles sèries que ens van fer riure.

Televisió de Catalunya té una doble funció social: som un servei públic i alhora uns mitjans nacionals. El servei públic que fem és ara més necessari. Com igualment necessari és explicar i interpretar la realitat des d'uns criteris de proximitat i identificació que la facin més accessible.

La gent que fem cada dia Televisió de Catalunya sabem que ara no podem fallar. Que ara més que mai som útils, públics i nacionals. Vull agrair-los també des d’ací aquesta responsabilitat i reconèixer-los públicament els riscos que assumeixen.