En aquesta campanya electoral, no soc partidari de regalar a l’extrema dreta cap altaveu que no li toqui, però tampoc no crec que se’ls hagi de negar les presències que els toquen. I més enllà de la campanya electoral, no crec que s’hagi de negar a l’extrema dreta la possibilitat d’expressar-se, però se li han de posar les limitacions estrictes que el Codi Penal de tot país democràtic preveu: perseguir l’insult, la calúmnia i la incitació a l’odi i la violència. Com a demòcrata, segurament ingenu, crec que la democràcia té com a fonament irrenunciable el respecte al criteri de la majoria. I per tant la convicció que la ciutadania té prou criteri per discernir, entre allò que se li diu, què és acceptable i què és execrable i absurd. Contra l’extrema dreta la recepta no és silenciar-la, sinó desacreditar-la, demostrar fins a quin punt són nocius i falsos els seus arguments, convèncer la gent que allò que diu és sinistre i rebutjable. No obtenir el rebuig perquè la gent no sap el que diu, sinó perquè la gent ho sap i ho rebutja. Campalans deia que política és pedagogia. Contra l’extrema dreta el més desitjable no és evitar que la gent la senti, sinó aconseguir que no se la cregui. Fer, en contra seva, pedagogia democràtica.
