26/01: Veneçuela? Urnes!

No m’agrada Maduro, com no m’agradava Chaves: el discurs, la pràctica, la fascinació populista i autoritària, l’estètica militarista no em sembla que es corresponguin amb els valors democràtics. No tinc una opinió feta sobre l’oposició a Maduro, que no deu ser tota igual, però en qualsevol cas no té el control efectiu del territori, imprescindible per ser considerada el govern real. En la crisi actual, les dues parts es neguen mútuament la legitimitat democràtica, i situen la seva força en un lloc que no són les urnes: Maduro en l’exèrcit i la judicatura, l’oposició en un suport internacional rellevant però parcial i llunyà. Què hi pot dir algú que, de lluny, s’ho mira des del convenciment democràtic? Que això només es pot solucionar civilitzadament votant. És a dir, veient qui té la legitimitat democràtica. A Veneçuela poden passar moltes coses, algunes de molt dolentes. La millor que pot passar, difícil, és que la pressió internacional i la mateixa societat veneçolana forcin la celebració d’unes eleccions com més aviat millor, supervisades, inequívocament netes i lliures, i que tothom es comprometi a acceptar-ne el resultat. En cas de dubte, urnes. Que la gent decideixi en llibertat. A Veneçuela, aquí i arreu, la mateixa fórmula.