13/8: Vèncer l’adversari o fer-lo fora del camp

L’INDEPENDENTISME BASC, com el català, és l’adversari polític del nacionalisme espanyol. Per tant, és lògic que el vulgui vèncer. Per a un demòcrata, vèncer l’adversari és guanyar-lo a les urnes: anar a unes eleccions i demostrar que tens més suport popular que l’altre. L’objectiu de l’unionisme seria guanyar els independentistes precisament a les urnes catalanes i basques. Però no ha considerat mai seriosament la possibilitat de vèncer el seu adversari a la manera democràtica, sinó que ha preferit guanyar la partida no pas fent més gols que el contrari sinó expulsant-lo del terreny de joc. L’estratègia es va crear a Euskadi, amb una bona coartada: la violència d’ETA.

Alguns ja podíem estar d’acord a fer fora ETA, per violenta, del terreny de joc. Però es va veure que era només una coartada i no la veritable raó quan la mateixa estratègica d’inhabilitació de l’adversari es va aplicar contra l’independentisme català, sense cap ETA. I ara, per tancar el cercle, a Euskadi, ja sense violència, l’unionisme intenta tornar a aplicar el mètode i impedir que Otegi es pugui presentar a les eleccions. La tàctica dels mals entrenadors: si no pots guanyar la partida al teu adversari, fes-lo fora del terreny de joc.