23/4: El teixit i la xarxa

Aquest és un Sant Jordi trist, perquè ens arriba sense tenir operatiu el teixit social que el fa viu i alegre. Les llibreries, en primer lloc, per descomptat. Però tampoc plenament les editorials, les biblioteques, les entitats que feien parades, les floristeries, les escoles, els ateneus... Tot això, aquest Sant Jordi, no ho tenim del tot. Tenim la xarxa, això sí. Els ordinadors, els mòbils. I és una sort. Podem anar comprant per la xarxa i relacionar-nos a través d’ella. Però hi ha una diferència essencial. La xarxa no és enlloc, és al núvol, fora de l’espai i del territori. En canvi el teixit toca a terra, és a l’espai, al territori, al lloc. El confinament ens ha tornat a mostrar el valor del lloc: on som físicament, dins o fora, aquí o allà. L’espai ha agafat tota la seva intensitat i el seu dramatisme. I tot allò que té a veure amb l’espai, amb el lloc, amb el territori, ho sabem més valuós, perquè per un temps no ho tenim. Les llibreries al costat de casa, al barri, al poble. El teixit. Tenim la xarxa, però no el teixit. I hem descobert que seria difícil viure sense xarxa. Però que també és difícil viure sense teixit. Tant de bo, trobant-lo a faltar, el valorem més. Tant de bo, valorant-lo, el protegim més, quan puguem!