28/4: Sortir a l’agenda

Durant molts mesos, l’agenda del debat polític i social va estar monopolitzada per la qüestió catalana: els diaris obrien cada dia amb un titular sobre el tema. Des de fa uns mesos el monopoli i els titulars els té el coronavirus, tenyit de visions ideològiques contraposades. D’aquí unes setmanes o uns mesos entrarem en una altra agenda, en la qual tindrà un pes importantíssim –sense arribar suposo, al monopoli– la tensió social i econòmica que haurà provocat la crisi. En aquesta nova agenda, la prioritat del sobiranisme català és no desaparèixer. Sortir a l’agenda. No ser-ne escombrat. Però sense pagar el preu de subsumir la qüestió catalana en el que se sol anomenar la qüestió social. Com si en fos una pestanya, un subconjunt. Casant-se amb una posició o l'altra, en exclusiva. La força històrica del catalanisme –que el diferencia d’altres reivindicacions nacionals– ha estat la transversalitat ideològica. Que cap ideologia en tingui el monopoli. La frase “Catalunya serà cristiana o no serà”, o la rèplica posterior “Catalunya serà socialista o no serà”, em semblen errors de diagnòstic i d’estratègia. Sobretot en els temps que vénen i en l’agenda que ve, el catalanisme serà plural o no serà. Bé, potser sí que serà, però no pintarà res.