6/7: Sánchez a Europa

Pedro Sánchez ha tingut un paper molt important en la renovació de la cúpula dirigent de la Unió Europea. Hi ha participat com a negociador socialista i com a negociador espanyol. I hi ha tingut més èxit com a negociador espanyol que com a negociador socialista. Potser perquè és més espanyol que socialista, o potser perquè li ha convingut (i s'hi ha esforçat) més. La família socialista no pot estar gaire contenta amb el resultat de les negociacions, en què populars i liberals els han passat la mà per la cara. En canvi l'estat espanyol, sense situar-se a l'altura dels grans, ha aconseguit col·locar Borrell al davant de la diplomàcia europea. Té mèrit, perquè és una elecció de risc. Amb una trajectòria recent incendiària, no sembla la millor persona per practicar la diplomàcia subtil i consensuada que Europa necessita. Sánchez ha preferit tenir un trofeu per presentar a l’opinió pública espanyola que no pas reforçar el seu lideratge –no gaire competit– del socialisme europeu. Ha col·locat Borrell i ha fet senyals de submissió davant de França i Alemanya, que és el que li interessava com a negociador espanyol, amb la crisi catalana ja en terreny europeu. Ha aconseguit el que volia. I els socialistes europeus n’han pagat la factura.